tempus fugit

Contra aquesta colla de bàrbars de l’Estat espanyol, lloada sigui la sedició pacífica dels Jordis, el Sànchez i el Cuixart. Tanmateix malpensada com sóc, qui no m’assegura que, per minimitzar l’escàndol d’immediats empresonaments i per satisfer-los el trastorn, algú, mirant cap a l’altre costat, els hi donà carta blanca als piròmans de Galícia.
Pels dos Jordis, una tria de dos poemes de revolta (1943-1978) de Joan Brossa.

Que el poble vegi,
tot alçant el puny,
tenyir l’espina d’una
santa eufòria .
La teva veu indòmita retruny:
Tornarem a lluitar per
la Victòria.

UN HOME REPARTEIX….
La plaça, tant pels edificis com
per l’animació que hi donen els veïns,
és un dels centres de la ciutat.
Un home reparteix fulls clandestins.

Al Parc hi ha una Muntanya suïssa,
un Laberint, un Pavelló xinès i un Temple grec.

Un home reparteix fulls clandestins.

El carrer és tortuós i estret;
té un teatre, dos cabarets i trenta cafès.

Un home reparteix fulls clandestins.

Aquest edifici està destinat
a les oficines de la fàbrica
amb magatzem i taller.

Un home reparteix fulls clandestins.

Hi ha obrers i estudiants tancats
i abandonats en un calabós.

Un home reparteix fulls clandestins.

Per a anar a veure els Ministres, Caps
d’Administració i persones de categoria i distinció
cal demanar-los per escrit una audiència.

Un home reparteix fulls clandestins.

L’església, malgrat no tenir torre
sobresurt dels edificis del carrer.

Un home reparteix fulls clandestins.

Entren els criats per anunciar
que el banquet està servit.

Un home reparteix fulls clandestins.

Gent sense casa ni sabates
viuen en coves, als suburbis.

Un home reparteix fulls clandestins.

En una comissaria un senyor amb
abric i barret denuncia que
un home reparteix fulls clandestins