tempus fugit

A prop de no sé quin decisiu final que donarà pas a un tampoc sé quin nou començament, dia rere dia un esdeveniment popular sacseja consciències.
La coincidència de l’aparició ahir en escena d’una marea blanca convocada arreu de l’Estat, demanant diàleg (alguns avui també sortiran al carrer a Barcelona sense el color blanc) amb la similitud de vestimenta d’una altra gran marea anual acudint a la Meca, m’ha fet fer-ne la composició extraient imatges d’Internet, i, la coincidència que al dors del full del dissabte 7 d’octubre arrencat avui del calendari, uns versos de Fina R. Palau (1)  se’m barregessin  amb tot plegat, aquí us els deixo tot fent un extra de diumenge al bloc.
RECORDANT SÒCRATES
M’hauria agradat ser com Sòcrates
buscant el diàleg per recapacitar,
però no ha estat possible,
i cada vegada més el temps i l’experiència
han endurit els meus sentiments.

La societat t’acusa de corrompre
la joventut perquè els ensenyes a pensar,
i, malgrat el temps que passi,
encara han sobreviscut els Meletos
que democràticament ens estan apuntant.

(1)  FINA R. PALAU – Barcelona Review