tempus fugit

de tot i de res

28 de setembre de 2017
0 comentaris

de sobte, a només 3 dies de l`1-O

A fi i efecte de poder veure algun dia ni que sigui un senzill senyal territorial com el de la imatge de topònims trucats, el pacífic però contundent desig independentista present puntualment manifestant-se a les darreres Diades i dia sí dia també, en debats al Parlament de Catalunya, o al Congrés i Senat de l’Estat, proposant, debatin entre els membres que componen aquests òrgans, senadors i diputats que són la veu de la ciutadania aprovant o rebutjant qüestions d’interès social només teòricament a vegades però també, com ara en aquests moments tan importants per la història de Catalunya, exercint la democràcia gestionant la pràctica necessària per aconseguir-ne ser independents i republicans.
Referèndum, paraula que representa l’essència de la democràcia, tot i estar el mot reconegut en la Constitució espanyola, ara que la fermesa de convocatòria continua i que no s’atura i és seriosa, aixeca a corre-cuita veus contràries de desqualificació de vells polítics repetint com lloros el “no perquè no” dels tres partits del govern PPSOEC’s que mai han sabut explicar amb claredat els motius dels nos més enllà de traspassar-ne la responsabilitat d’actuar arbitràriament a fiscals i tribunals.
I per acabar-ho d’adobar, com a mostra tres botons de les últimes reaccions que segueixen la tònica del menyspreu absolut cap a qui gosi declarar-se independentista titllant-lo fins i tot de ser persones violentes i sedicioses.
Primer botó: Ahir, Juan Carlos Rodriguez Ibarra “que no se olviden que Tarradellas, Roca o Solér Tura fueron claves para el redactado de la Constitución del 78”. Segon botó, demanant-li a Alfonso Guerra què li semblen els arguments de les demandes del Govern de la Generalitat, “eso son xorradas de ignorantes” i tercer botó: Soraya de Santamaria replicant a no sé qui al Congrés “no hay que olvidar que el 1978 España dejó de ser una dictadura”. Ah! i el Felipe Gonzàlez que en actitud de “puto amo”, ordena i mana: “los independentistas que paren el 1 de octubre: “Después… parlarem”….. Allà va!,
Paradoxalment però, tenim que totes aquestes floretes provenen dels qui, acaparant poders d’Estat, feien i fan anar als membres (acuradament triats en donar-los el càrrec) de la Fiscalia o del Tribunal Constitucional, interpretar com millor els convé la Constitució del 78 parida, no oblidem, per cervells uniformats condecorats per Franco, franquistes vestits amb americana i corbata i uns pocs més que l’acataren amb una submissió tan malaltissa que, de mica en mica, ha arribat al dia d’avui amb les arrels podrides i descompostes per la carència en cada un dels 40 anys de vida, d’aplicar-li tractaments o bàlsams democràtics.
El 1r d’octubre, urnes, urnes i urnes, segurament alguna segellada per la força, però urnes, urnes i urnes, que tard o d’hora gràcies a la voluntat ciutadana impulsora de “la revolta dels somriures” o davant la presència policial també “la dels clavells” emulant la de Portugal, urnes, urnes i urnes que si amb llibertat no s’omplen de paperetes, més d’hora que tard, urnes, urnes i urnes, que tornaran al carrer agradi o no als que ara, tal com estan les coses damunt la taula, donat el cas que hi hagués aldarulls violents fins a l’extrem que una nova versió de Campanades a Mort tornés a colpir consciències, no costa gens d’assegurar que ara, sota l’arbitratge de la UE tothom sabrà que “la causa”, en ser democràtica, mai esdevindrà la culpable del que pugui arribar a fer “l’efecte”.

Sobtadament a només tres dies de l’1-O Violenta nemo imperia continuit diu (Cap règim se sustenta molt de temps exercint la violència), Alea iacta est i para de comptar.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.