l’11 de setembre i el compliment dels deures pendents amb un fons d’escriptori reivindicatiu de l’esperit de La Salleras

Fa temps, remenant imatges del Google, vaig topar amb una foto antiga del quadre de mestres de l’escola que em va educar fins que vaig sortir amb el notable sota el braç dels estudis de comerç que capacitaven, almenys, per un lloc de treball dins d’un despatx d’empresa.
Vaig desar la foto com a fons d’escriptori, tot recuperant la mirada d’aquelles mestres i professors que un dia, un cop d’estat, els va girar el destí de poder difondre el model educatiu republicà i català pel qual estaven preparats. No obstant això, de les mestres que jo vaig tenir, l’essència d’una ensenyança moderna i activa tipus Ferrer i Guàrdia, Montessori, Rosa Sensat…, estroncada per la dictadura franco-feixista, d’alguna manera tàcitament la van transmetre, per la qual cosa, desaprendre “allò” que els van d’obligar d’ensenyar-nos, a bona part de generacions de postguerra no ha sigut gaire difícil de fer.
La Diada com exemple, em serveix d’excusa perquè un cop penjat aquest apunt al bloc, em gratificarà saber que algú potser a més a més de jo, haurà retornat la mirada al grup de la foto pensant amb algun dels seus mestres, tot dient-los que, propers al referèndum convocat pel govern de La Generalitat per dir un Sí o un NO a la independència, i en cas de que el Si, fos majoritari convertir Catalunya en una república, l’1-O, acudint a les urnes s’estarà pacíficament desafiant als hereus ideològics o consanguinis d’aquells colpistes que van estroncar el sistema educatiu a tants i tants docents manllevant-los el dret de poder alliçonar-nos dins d’una escola racional i moderna.
Tanmateix, i coneixedors que som del fet que molts dels successors colpistes continuen ocupant llocs de poder sense haver fet cap “mea culpa” tal com si va succeir durant la reunificació alemanya condemnant les atrocitats dels avantpassats nazis, ja n’hi ha prou d’aguantar-los humiliacions.
Al segle passat, el 1936 a la ciutadania generacional del grup docent de La Salleras, de manera bèl•lica van furtar-los els drets humans i socials. El 1978, una Constitució forjada amb mentalitat residual del “Movimiento Nacional” disfressada de democràcia, va ensarronar-nos, per la qual cosa, farts de dur resignadament el pap ple, la participació de la ciutadania en la Diada d’enguany tant de bo sigui de les més nombroses tot esquivant les provocacions i amenaces hostils o malsanes del moment i les precedents al 1r d’octubre, data assenyalada per exercir la ciutadania, l’universal i democràtic dret de vot, en aquest cas decisiu, per canviar o no canviar el destí de Catalunya.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *