tempus fugit

Com que la població anciana i jubilada del barri també volia dir la seva, aquesta, no va titubejar gens ni mica en ocupar un dels vagons de la imparable locomotora de les reivindicacions.
Ella, també va optar per exigir que al barri no hi manqués cap dels equipaments socials que per dret dins l’escala generacional li corresponia i així, oblidant xacres físiques pròpies de l’edat, alguns anirien a les reunions de vocalia i, tot escoltant el reguitzell de mancances que els afectava opinarien dient la seva i així   confeccionar, entre tots, el llistat de propostes a reivindicar, després, en tromba més massiva, i gràcies al boca-orella, feien trobades a la plaça per facilitar informació a la resta del col•lectiu de l’entorn o per fer el corresponent recorregut reivindicatiu pels carrers de la zona a fi i efecte de pressionar allà on calgués fer-ho, perquè l’administració soluciones també un dels cabreigs socials que es vivien al barri.