tempus fugit

Davant la realitat no només de les mancances del barri herència de constructores i contractes entre el municipi local i central en mans especulatives, i dels rumors constants del perill d’acabar també massificant el barri de Porta amb blocs de pisos exempts d’espais verds o locals socials, poques persones van ser les que amb indiferència miraren de lluny les protestes al carrer, qui sap si per por a situacions de revolta viscudes on resultaren ser perdedores o, en el pitjor dels casos, per rancúnia envers els aires nous de llibertat que encoratjaven a deixar de ser submisos a les injustícies socials, per la qual cosa qui més qui menys, cabalment va implicar-se aportant el preat gra d’arena per tirar endavant les millores exigides tot saben que aconseguint aquell humà desenvolupament del barri era un benefici per la convivència de presents i futures generacions.

Més i millor informació a “les batalles de 9 barris” de Xavier Montanyà