els pots petits de la bona confitura

I de sobte, als pots petits de la bona confitura del dret a decidir, s’afegirà segurament Gibraltar.
Qui hagi desconegut fins ara (com jo) el relat històric de Gibraltar, té opció d’assabentar-se, fil per randa, des de la dominació dels neandertals fins al dia d’avui a la Viquipèdia, però també pot triar l’opció més curta i amena facilitada a l’únic diari illenc, el Menorca, que fa Emili Pons a l’espai “De què anam?” titulat “Gibraltar, terra de referèndums” dient la seva del que succeí després que un dia, a mitjans del segle passat aquell general i generalíssim espanyol colpista li va passar pel cap recuperar la sobirania perduda en aquell fet enregistrat a la història com el  “Tractat d’Utrecht (1713), en el qual Espanya cedia a la Gran Bretanya la plena i sencera propietat de la ciutat i castells de Gibraltar, juntament amb el seu port, defenses i fortaleses que li pertanyen, donant aquesta propietat absolutament perquè la tingui i gaudeixi amb sencer dret i per sempre, sense cap excepció ni cap impediment».
Per acabar i en un context més proper de país que és impagable, enllaço l’anàlisi al diari Ara d’Agustí Alcoberro, Gibraltar i el “cas dels catalans” que detalla la relació històrica que Catalunya va mantenir amb el territori gibraltareny.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *