tempus fugit

de tot i de res

6 d'abril de 2017
0 comentaris

barna, el “no a la guerra” del gener 1991 (4 de 5)

El conflicte s’allargà enfurismant el pacifisme mundial denunciador sempre del rerefons lucratiu de la indústria armamentística i, alhora, d’exterminació de població per qüestió ètnica o religiosa.
Com a resposta hi va haver una onada de protestes arreu del món que van començar al setembre del 2002. Segons informació del diari Ara, “el 15 de febrer del 2003 a casa nostra, les protestes en contra de la guerra també van omplir els carrers de. La crida mundial que van fer les organitzacions contràries a la invasió el 15 de febrer de 2003, va servir per reunir a la ciutat de Barcelona dos milions de manifestants darrere d’una pancarta en què es podia llegir: “Aturar la guerra és possible…”
El conflicte s’allargà i avui dia, els tentacles letals de la indústria armamentística i alhora d’exterminació humana per la qüestió ètnica o de creença ideològica o religiosa, continuen escampant, com els quatre genets de l’apocalipsi, la CONQUESTA, la GUERRA, la FAM I la MORT, ja sigui al territori, ja sigui dins dels camps d’acollida dels refugiats.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.