tempus fugit

Nord-americans residents a Barcelona no van fallar i també van sortir a manifestar-se contra la barbàrie. Segurament més d’un, no només enrabiat per les mentides que sortien de l’executiu que governava el seu país, sinó que també avergonyit per no poder sentir-se orgullós de ser americà tot havent de suportar aquell sentiment d’impotència que acostumem a notar quan veus que l’única opció que tens a mà per intentar canviar abominables fets de la política exterior o interior del teu país, és la de la cançó “Damunt d’una terra” d’en Lluís Llach, és a dir, fer com en Maurici, cercar els companys i sortir al carrer.