tempus fugit

La Magaldi fuma plàcidament, la Magaldi no va poder dir res el primer dia del judici contra les gairebé 40.000 persones que en una manifestació pacífica, van recolzar, fins a les portes del jutjat, a les tres acusades pel 9N.
La Magaldi fuma plàcidament i, com una mena de premonició de càstig diví que ha de tenir l’independentisme català, l’últim dia del judici, un home, d’entre la vintena de manifestants que estaven al carrer rere tanques mòbils, un home, amb mirada criminal va insultar-la per la qual cosa va témer, a partir d’aquest moment, no només per la seva integritat sinó també perquè l’insult a la institució que representa pugui fer-la trontollar.
La Magaldi segurament seguirà fumant plàcidament mentre pensa i repensa si prendrà accions jurídiques contra l’home que la va assetjar de paraula i mirada delinqüent i no sap quin favor ens faria si això succeís doncs, em temo que, davant dels fets perfectament gravats per càmeres de vídeo particulars i periodistes, s’adonaria del ridícul que ocasionen el victimisme desmesurat i alhora infantil d’unes exagerades pretensions.