patrimoni visual

Sovint el diari local o, l’Ara balears, ens fan saber que la tal o la qual botiga de tota la vida, conclou l’activitat bé per jubilació i manca de descendència (familiar o no), o també, remata les existències davant la impossibilitat d’assumir (decret Boyer) lloguers prohibitius pel rendiment del negoci i, així modernes multinacionals cadenes de distribució o “franquicies- fashion” s’hi instal•len de nou als barris; aquestes entitats, conxorxades amb qui té en propietat el local, fan reformes a les façanes dels antics locals deixant, insolentment, de banda el passat visual urbà intentant i sovint aconseguint, amb l’afany del triomf, passar agressivament una pàgina per oferir el que ara, dins la massa popular de la població consumista, ens fan entendre com a modernitat.
Malauradament, cada vegada que això passa es perd aquell llençol que cobria i coneixia la identitat del passat de pobles i ciutats, per això quan veus encara alguna façana-flassada que fa goig, no tens més remei que fer-li una foto tot desitjant que la seva possible desaparició no estigui ja en mans de la devastadora modernitat mercantil.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *