tempus fugit

de tot i de res

10 de gener de 2015
0 comentaris

dissabte (15) d’en joan margarit

CÀLCUL D’ESTRUCTURES
Balada del vell mercant (Joan Margarit)

Sota un cel de color de malva brut,
camino sobre els còdols de la platja
on vas banyar-te tants estius.
Plovisca i hi ha ressaca. El mal temps
fa que ningú del poble baixi a mar.
El vent m’esquitxa com si fossin llàgrimes.
El mar m’ajudarà a explicar-te un conte.
Era un vaixell mercant.
Lluïen ben pintades les planxes del seu buc.
A la sala de màquines, amb tots els llums encesos,
greixats llampurnejaven
els llargs eixos d’acer que fan girar les hèlices.
Amb les bodegues plenes i la càrrega
fins i tot estibada a les cobertes,
va navegar per tots els oceans.
Els meus contes són, ja, tan desolats
com la platja de pedres des d’on parlo
a la noia que em mira a les onades.
Sempre, els vaixells
tenen alguna cosa de joguina,
però, per al mercant, la sort va canviar:
sorolls imperceptibles, tremolors,
lleus avaries i petites peces
caigudes que ningú no reposava.
Va començar a quedar-se
setmanes amarrat, i navegava
només en tediosos cabotatges.
La càrrega que duia era barata
i feia mala olor. Ningú mai més
no va pintar el seu buc, que es rovellava.
Sovint s’obria alguna via d’aigua.
Parlo amb tu entre les roques de la platja
on vas banyar-te tants estius:
les onades i els còdols fan remor
com de formigonera. L’horitzó
s’aclareix com si anessis allunyant-te
cap al bon temps: allí s’està acabant
el conte de la platja.
El mercant, escorat, és a alta mar
amb ningú a bord: en l`últim temporal
tots l’han abandonat.
Sota el cel blau, en una mar tranquil•la,
comença a enfonsar-se a poc a poc.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.