tempus fugit

A l’illa de Pasqua, hi ha la petjada d’antics pobladors en forma d’enormes escultures pètries, partint d’aquí i especulant amb la creença de la reencarnació, ¿qui pot negar-se a admetre que potser la vida passada d’un picapedrer menorquí del segle XX no fos la d’un d’aquells que tallaren els anomenats MOAI?, -aquelles enormes escultures albirades a l’horitzó de l’illa de la Polinèsia situada 3.515 km a l’oest de Xile- i amb la dèria de viatjar per l’espai del no-res, va aturar la seva nova vida terrenal a Menorca, continuant fent allò que sabia fer deixant a la pedrera de Santa Ponça,  inconscientment, un esbós d’allò que en l’altra vida es feia un tip de fer.