tempus fugit

“Ells”, quin afany que tenen per amagar les mostres populars d’art que fins i tot poden fer bella la visió de deixadeses administratives entres institucions, en aquest cas a Maó, la de l’ajuntament i en el seu temps la del ministeri de l’exèrcit.

L’edifici del vell hospital militar, encara aguanta les escrostonades quatre parets aixecades damunt d’un terreny des de fa temps propici a sucoses especulacions urbanístiques desades, segurament, en algun despatx d’alguna important entitat bancària connectada amb una important empresa de la construcció que també estarà connectada amb algun important “holding” de negocis. Tots plegats esperant que passi aquesta pantomima de crisi que “ells” mateixos han provocat per enfortir encara més el seu domini del tot i més.

NO els agraden els graffiti que poden ser crítics amb la seva manera de fer les coses i com que, per sobreviure, l’art popular és capaç de deixalles i de misèries fer-ne poesia visual de la que “ells” no saben ni un borrall, prefereixen amagar darrere d’una monumental tela plastificada confeccionada, segurament, amb substàncies tòxiques allò que no els agrada, la malmesa estructura -per deixadesa municipal-, d’un obsolet edifici que un dia, amb enginy i per expressar-se, van utilitzar artistes del graffiti.

“CAPITALISMO”

MI VENGANZA

ES AMAR

LO QUE DESPRECIA

  (ana perez cañamares)                                           
 http://youtu.be/v0SOyuiS3yA