tempus fugit

de tot i de res

26 de setembre de 2013
Sense categoria
0 comentaris

“els encants”

Ja fa una pila d’anys quan les nines de cartró pedra amb un acabat d’una fina capa líquida de “panet” per fer-les com de porcellana, envaïen les prestatgeries de les botigues de joguines en espera de ser adquirides per complaure el desig de criatures amb voluntat precoç de ser mares, o de mares amb malaltissa voluntat d’inculcar des de ben petites les nenes cap a una maternitat que els asseguri la continuïtat de la família.

Eren pels anys 60 i als encants vells de la plaça de les Glories a bcn, s’amuntegaven piles i piles de nines que principalment servien per abastir les 2 o 3 botigues de restauració que hi havia a la ciutat, la clínica de las muñecas, era el nom d’una d’elles i si ara féssim un tomb per qualsevol mercat de vell, exemplars de nines de “porcellana barata” ja no en trobaríem a no ser que fossin a un preu astronòmic a l’abast només de col·leccionistes, però com que tot i res canvia, ara les nines que podem trobar ja no són en qualitat, material i acabat el que eren, acolorir rostres o entrelligar les fines cordes elàstiques de les articulacions tot fet a mà, ara ja no hi ha fabricant que ho faci, però l’instin innat de la maternitat o la tossuderia materna per inculcar-lo, això, en el segon cas, malauradament no ha canviat gaire o gens ni mica en segons quines famílies.

piràmides d’interiors
30.07.2014 | 9.10
saber greu
17.03.2015 | 8.42

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.