tempus fugit

Com una paret seca mal construïda, la monarquia i els successius governs constituïts d’ençà de la mort del dictador, massa sovint pateixen greus enderrossalls.

Corrupció, vida luxuriosa amb aires prepotents fent l’ullet a posicionaments clarament d’extrema dreta nazi-feixista, han sigut els últims exemples. Per un cantó tenim el rei i les seves caceres d’elefants amb corines pel dormitori i testaferros enxampats i per l’altre, partits finançats il·legalment junt amb mil i una martingales també per l’enriquiment personal; tot això airejat als quatre vents pels mitjans mediàtics, són tal vegada el principal motiu de què ambdues institucions hagin fet consecutius i ridículs enderrossalls pretenent que Madrid fos la candidata guanyadora dels jocs olímpics del 2020.

Ah!, un aclariment, com tota gran o petita adversitat solucionada des de la base raonada del sentit comú de la població que va a peu, l’enderrossall d’una paret seca arranjat acostuma a durar una pila d’anys, ja que les expertes mans del mestre marger o paredador faran  desaparèixer tot d’una els possibles defectes de construcció.