tempus fugit

de tot i de res

1 d'agost de 2013
Sense categoria
1 comentari

els dièsel

A balears s’està estenent la frase de “turisme dièsel, camina molt i gasta poc” que ja és una mica antiga doncs, pels anys 60-70 a Catalunya, els visitants procedents de Barna, que feien turisme pel principat, se’ls denominava així entre altres adjectius més o menys despectius però sovint encertats: “pixa pins, ho!quemacus…”

Ara bé,  qualificant-los de els dièsel”  poc s’imaginaven que, en lloc de ser ofensiu, era tot un elogi per aquelles persones que tenien dos dits de front, el “caminar molt” volia dir fer exercici tot anant coneixent l’indret i perquè no, al mateix temps,  ajudant a pair l’àpat de torn que excel•lents pioners d’una incipient cultura gastronòmica (ara reconeguda internacionalment) ja anaven fent. El “gastar poc”, també era seguir la tradició de no fer despeses que vagin més enllà de les necessàries per anar per la vida amb un mínim d’honestedat consumista malgrat que algunes persones confonguessin aquesta mena de virtut amb la de ser garrepa.

Ara, un quart de segle després veiem com de mica en mica, el fet de gastar molt o les compres compulsives, (rerefons d’un greu trastorn psíquic), a causa de la crisi econòmica s’estan esgotant, així doncs, amb sort durant la seva fase transitòria podrem alliçonar-nos com cal del valor de les coses tal com ens aconsellava n’Erich Fromm en el seu llibre, “Tenir o Ser”.  Al mateix temps i ja que les persones estem obertes de ment, tal vegada tinguem  la possibilitat de saber i entendre en quin cony de mon ens estan ficant i aprenguem a conèixer qui són els verdaders causants d’aquest terrabastall global: G8, grup bilderberg i tota la plèiade de súbdits banquers, empresaris, juristes, religiosos, militars, polítics etc. etc., amb aspiracions d’emular-los tot fent qualsevol tipus de feina que els manin per tal de salvar el seu benestar amb la preferència d’avaluar més el “tenir”  que el “ser”, convertint-se en el ja  famós i joiós 1 per cent de la població que condemna a la misèria l’altre també  famós però trist 99 per cent que, tal vegada per allò de la indefensió apresa, potser encara ens quedi un lustre per a reaccionar i actuar amb contundència en contra de l’espoli moral, cultural i econòmic.

 

corb marí
05.11.2021 | 8.14
era
30.01.2020 | 8.41
no pensis
30.08.2022 | 7.55
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Entre els causants d’aquesta crisi econòmica i moral que patim, caldrià anomenar l’ “home del carrer” (ja sia de Barcelona o del més petit llogaret), aquest que, sent del 99 %, aspira a ser de l’1 %. Les responsabilitats estàn molt repartides… i en més d’un cas, molts dels responsables són també víctimes.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.