Al desaparegut passat esplendorós rere i davant les portes de l’escala i local de la façana escrostonada, amb la dèria de la neteja, la ingerència d’una paperera diàriament revisada, aconsegueix, polidament, trencar l’encant artístic de la deixadesa.
Amb un mig ull vorejat de pèl grisos i l’altre de blanc gairebé més blanc que el blanc, sembles de mirada estràbica, ara bé, com que tot queda en això, no t’amoïnis doncs ets una gata o un gat d’allò més, bonica o bonic, en mig del frondós paradís verdós que tens la sort de
Era la residual presència, encara, d’un d’aquells llaguts anomenats “bot de llum”. Eren aquells enormes fanals bessons que les nits de pesca il·luminaven la zona propera del fons marí a fi i efecte d’atraure bancs d’innocents peixos o calamars. Era, l’ara ja desaparegut del litoral menorquí, l’artístic atuell lumínic afegit al clàssic llaüt que a
Dins la categoria dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d’avui: Tres eixerides traginares espardenyades i un ufanós traginer espardenyat, menen els cinc cavalls nans de tir que arrosseguen el carro carregat de saques i barrils, tots plegats, a pas ferm i decidit.
Qui sap, si la reixa de fornits barrots de ferro col·locada a la boca del pou, esvairà desesperacions. Qui sap, si la imatge reflectida en la quietud de l’aigua profunda del pou, generarà el necessari potent emmirallament d’autoestima per acabar d’esvair qualsevol desesper.
La vella, bella i sòlida Underwood fabricada per durar eternament, mantenia el tipus exposada a la venda en el Mercat de Vell i com que quan la veus, vulguis o no, en ser septuagenària, la mirada enrere et situa en l’època de les primeres classes de mecanografia, te’n recordes de quan els carrers de barri
Quan, a la punteta de la cua, mostres una suau bellugadissa, dissimuladament, molt dissimuladament, se’t dibuixa un punyent somriure tot esperant el juganer atac de qui estàs reptant. Ara malgrat els intents amb els membres que convius sense discriminacions, només el moixet, el Brusqui, segueix fil per randa el teu joc, per què una gossa
Era aquella espectacular matinera trobada de vida circulant per aquella carretera, vés a saber avui quina i cap a on aniríem a descobrir el què. Era aquell voluminós i pacífic ramat de bens amb els capdavanters pujant el senderi muntanya amunt a pasturar l’herba fresca que a poc a poc, sobresortiria de la neu o
Dins la categoria dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d’avui: Quatre cavalls de tir en fila d’un, guarnits d’allò més, arrosseguen el carro que en els seus temps duria la pesada mercaderia de tota mena de productes tèxtils i, qui sap si durant els trajectes pels camins boscosos, per allò d’espantar la
En els seus bons temps, l’ara rei emèrit compaginava viatges diplomàtics sempre acompanyats per la colla d’empresaris majoritàriament afins “al règimen”, fent i desfent (entre bastidors) negocis de sucoses reials comissions i, quan això era notícia, la posada en escena dels protocols entre els grans mandataris, venia a ser la volada de coloms que distreia
Avui dilluns, quina repetitiva notícia ocuparà els espais de premsa i noticiaris? Avui dilluns, quina repetitiva notícia ens distraurà o ens farà pensar? Avui dilluns, quina repetitiva notícia donarà a conèixer una de nova de l’esperpèntica figura mediàtica de torn? Avui dilluns, a qui els cap de setmana acostumen a enterbolir-nos el cervell, encetarem neta
Diuen que als matins, quan la humitat ambiental és elevada, pots passar-te tots els minuts d’una hora i part de l’altre quiet, això sí, aturant sempre la mobilitat en el lloc on els rajos solars, directament o per reverberació, topin amb el teu polit i grisenc pelatge, la qual cosa vol dir que ets llest,
Eren tot el patriarcat jubilat instal·lat a l’indret on el sol, puntualment, els alleugeria del mal d’ossos que el desgast vital i la humitat ambiental s’acarnissen amb tot Déu, Eren aquells homes d’una vida laboral transcorreguda feinejant al camp, dins la ramaderia o en aquell taller especialitzat que no els exigís gaires estudis mercantils compartint,
Dins la categoria dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d’avui: La Moritz (1856) i la Damm (1876) eren el bon referent de les cerveseres a Catalunya. La Moritz, per qüestions de gestió empresarial, va patir alguns sotracs en la trajectòria continuista de la marca i fabricació cervesera, cosa que no va succeir-li
Si fem cas de la imatge amb la presència humana dins les aigües del port de l’illa, tan senzill com plaent resulta el fet de duplicar l’aïllament si ets amant de la solitud.