El senyal d’identitat és la closca que arrossegues i, com en els humans, sembla que el teu habitacle serveixi per al capritx de poder classificar socialment a tot Crist per la qual cosa tu ets tot un senyor cargol bover malgrat que això no vulgui dir que la teva existència tingui un final feliç com
Era aquella gegantina truja anomenada “porc feixat”. Era aquella mena d’animal pasturant i removent la terra amb l’avidesa característica dels senglars, és a dir, tranquil-la quan no hi ha presència humana i recelosa d’allò més quan n’hi ha. Era l’agradable sensació de conviure harmoniosament la menorquina verdor del camp enquadrada per menorquines parets seques formant
Dins la categoria dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d’avui: Una altra calessa de quatre rodes tirada per dos majestuosos cavalls de tir, un de pelatge blanc i l’altre de bai, suportant el pes gairebé de dotze persones adultes tibadament escarxofades gaudint de l’ocasió de la diada de Sant Antoni Abat que
… i la frase anònima deia així : “En els moments foscos de la vida segueix l’exemple del gira-sol. Aixeca el cap i cerca’t un raig de sol.”
Atrapades en la rutina horària i de trajecte, després de dies de no veure la sortida del sol, de cop i volta, un cop atès el puntual canvi d’horari d’hivern, trobar-lo descarat i puntual com el de no fa gaire. Atrapades en la rutina diària dels costums socials, després de dècades de no notar els
De vegades no entenc com t’agrada passar el temps, auto confinant-te per tafanejar rere la finestra qui passa o deixa de passar pel carrer. Tens un pati interior a on botant un mur et plantes dins d’un altre on tens un camarada amb qui us n’aneu de xerinola cap al petit hortal interior de l’exconvent
Era la sempiterna runa d’obsoletes cases barates esperant un d’aquell camió bolquet, que lenta, molt lentament com allargant els dies de feina per justificar costos pressupostaris a l’administració oficial, aquella que gestiona els tributs de la ciutadania per la qual cosa, se suposava -com ara-, que no ve ni d’un dia o setmana o més
Dins la categoria dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d’avui: Vaja, vaja, qui ho havia de dir que la solemnitat dels uniformats mossos d’esquadra asseguts als seients del carruatge conduït per un xofer de paisà vestit de senyoret dandi com aquells socis del Polo Club de Barcelona, el dia d’avui fa pensar
En temps d’epidèmia, durant les hores d’esbarjo o els dies festius, només els cervells assenyats conviuran porta endins i només els sense sentits insolidaris al patiment dels afectats pel coronavirus, sortiran per la porta a fer el que es roti inconscients de contagiar o ser contagiats. Si l’essencial és el comportament, què importa sigui la
D’un blau pàl·lid a un d’intens, així no fa gaire era de matinada el cel protector o no, teló de fons de la decreixent Lluna propera a vestir-se de dol i, del planeta Venus, amatori o de quimera si fem cas del nom deutor del de la deessa romana de l’amor lluint, ambdós astres, fidel
Així d’eixerits i bells, de perfil, que és com millor queden els caps i cares dels animalons morruts, eren els vostres, somereta i ase quan fa una pila d’anys passàveu llargues temporades nodrint-vos i alhora netejant el sotabosc del recinte del Talatí. Gaire més a dir-vos que quan de tant en tant hi torno, si
Era aquella volta gairebé diària pel recinte del Talatí a primerenques hores del dia. Era l’entranyable presència de la somereta i l’ase rebent-nos amb carantoines previ l’acompanyament durant el passeig. Era, el que ara és la segona imatge citada en la “nota” de l’apunt de fa un parell de dies, esmentant absències. És l’enigma 49,
Dins la categoria dels Tres Tombs (en aquest enllaç la presentació), la d’avui: Dugui o no dugui passatger, renoi quin luxe de carruatge i quina majestuositat que, ben mirada i ben pensada, fan dir-te renoi!, en comprovar com en èpoques passades se’ls gastava la burgesia contractant serveis funeraris a fi i efecte de demostrar cerimonialment,
Quan el recinte del Talatí de Dalt era obert cada dia de l’any per a qui el volgués visitar, de vegades un ase i una somereta eren els amfitrions que de prop o de lluny seguien les teves passes per l’espai polidament encerclat de paret seca. Ara passats uns quants anys, en temporada alta prèvia
Segurament que en la vida privada dins i fora de casa, sou una ben avinguda parella de fet. Segurament que mai heu tingut cap mena de batibull ni complexitat per ser de raça diferent. Segurament no, sinó que certament, un cop traieu el cap a través dels barrots del balcó us interessa tafanejar indistintament cap