tempus fugit

de tot i de res

per què cony?

29 de maig de 2020

No hi ha res que et tregui de polleguera. Vius el dia a dia, menges quan vols i, quan et vénen les ganes, cagues. T’adaptes a les rutines del son i a les d’estar desperta fins i tot, a vegades, alerta i…, si tot ho tens controlat, per què cony, sovint tens la necessitat d’esmolar-te

Llegir més

era

28 de maig de 2020

Era, un feiner home d’avançada edat segant el groguenc camp de blat. Era, la presència de la filla a prop d’ell qui sap si per estar alerta de qualsevol incident, qui sap si per, segant a quatre mans, semblés avançar més la feina. Era, crec, la Marcel·la endolada per anys per la recent mort d’una

Llegir més

la sensibilitat de la fusta

26 de maig de 2020

De la tala d’arbres de Guinea,  arribà la fusta processada dels llistons que han fet el banc urbà de la imatge. Aquest, cada dia atrau més el tronc del tamarell deficientment arrelat per manca de conservació tot esperant, sembla ser, l’arribada del dia en què, solidària, la fusta de Guinea ajaçarà  el mediterrani tamarell, tal

Llegir més

un 10 i…

25 de maig de 2020

Un 10 quan t’és permès arribar a tenir llarga vida vital i, un 10, quan el destí –permissiu- dóna llibertat per compartir-la i, un 10, quan l’innat glamur encara perdura sota canes sostingudes per corbes closes d’asseguts cossos i, un 10, segurament, quan cansats de descansar  emprenguin el camí menant o no un bastó, serà

Llegir més

era

21 de maig de 2020

Era l’època de treballar a l’era i si algunes persones feien servir els muls per ser arrossegats damunt del trill, d’altres, aprofitaven la força de tracció de mansos bous. Era, en aquella enorme era col·lectiva, la visió d’una adolescent en període de vacances col·laborant en la tasca de trillar el cereal, asseguda en un contenidor

Llegir més

i és que, artista i fins i tot, geni

20 de maig de 2020

I és que, enguany l’artista de les escultures de sorra damunt la platja, segurament, a causa del coronavirus, no té previst d’obsequiar-nos amb el seu art però, va de veres que el seu geni, profetitzant que en un futur l’espècie humana qui sap si no desapareixerà, ens el va deixar no fa gaires anys, ben

Llegir més

magatzem cerebral

19 de maig de 2020

Tot l’emmagatzemat tenia un ordre: -Ara, em valdré, d’això…, després, utilitzaré allò i…, allò altre, ho deixaré per a més endavant i, si així tot va bé, ¿per què cada vegada que passes davant les runes de qualsevol habitacle del passat, el rebost que creies ben ordenat, de cop i volta es desballesta i ja

Llegir més

maig arribat, un jardí a cada prat (és quan més quantitat i varietat de flors hi ha)

18 de maig de 2020

En ser la feina de conservació dels parcs i jardineres urbanes no essencial, enguany més que mai, la dita popular i la imatge que encapçalen l’apunt, són d’inqüestionable veracitat. Dins del cossiet urbà de fusta reciclada, en mig de l’assecada vegetació que amb prou feines resisteix, l’aparició de la desvergonyida i benaurada petúnia escortada per

Llegir més

de vaques bous i esplugabous

15 de maig de 2020

Damunt l’amplitud del llom, amb molt de grat suportes el lleuger pes de l’esplugabous; ell, i d’altres com ell, s’alimenten minuciosament cercant les proteïnes insectívores en forma de paparres o puces que dueu al damunt. L’au, especialista a esporgar llocs de pastura, passarà el temps saciant les ganes de menjar, mentre tu, bòvid ocupant principal

Llegir més

era

14 de maig de 2020

Era a l’era, la feina de trillar. Eren dos dòcils muls a pas tranquil i compassat arrossegant el tauler dels tallants resquills incrustats a la part de sota, l’eina agrícola, anomenada trill, destinada a separar el blat de la palla, transportant al damunt dempeus el camperol que menava les regnes de les brides. Eren dos

Llegir més

“som al ball, i hem de ballar”: ho diuen quan es troben en un conflicte o situació difícil, d’on no poden sortir mentre no hi trobin solució o mentre duri aquell estat de coses.

12 de maig de 2020

Temps enrere, un dia a la setmana del club de jubilats sortien sons de ball i imatges dels ballaires ben avinguts. El confinament per la pandèmia de la COVID-19, estroncà trobades i melodies, la qual cosa no vol dir que, qui mantingui aquella il·lusió positiva de la infància que gairebé tota persona ha tingut (igual

Llegir més

vestigi del marès

11 de maig de 2020

Tal dia farà un any que en lloc de fer caure, en un tres i no res, les parets i murs, algú les aixecava o veia aixecar somniant en ser feliç habitant amb la família la casa construïda amb blocs de marès extrets d’una pedrera illenca. Passada una, dues o tres generacions, encara avui sortosament

Llegir més