era
16 d'abril de 2020
2 comentaris
Era aquella boirosa i fredolica matinada prop de la rural aldea. Era aquell silenci ambiental només trencat pel soroll de les xiruques trepitjant el xop i pedregós sòl de la rectilínia senda, o per alguns dels esmorteïts comentaris que acostumen a acompanyar la caminada. Era la presència tafanera d’aquell gos més eixerit que un gínjol,