era
2 d'abril de 2020
0 comentaris
Era aquell vell teatre d’un poble de Castella convertit en l’espai de l’emergent cinematografia. Era, aquella humil façana neoclàssica, sostenint el rètol guerxo damunt d’una gran doble porta de fusta deixada d’una mà restauradora i un gran panel “de quita i pon”, exhibint els quadres sempre mirats i remirats, que publicitaven les pel·lícules que prest