Els tres membres enfarfegats de medalles que formen part de les cinc que componen el Comitè de Crisis por el CoronavirusCOVID-19, qui sap si per algunes persones els serveixen de referent per creure que viuen amb seguretat les adversitats. Referent 1: Aquest militaritzat comitè, inicia “el parte diario” amb una informació d’escassos 5 minuts per
Cada dia la notícia d’un o més economistes salta a l’opinió pública com la de Miren Etxezarreta: “Esta crisis está desvelando que el mercado, cuando las cosas se complican, sirve de muy poco” o la de Sala-i-Martin: “La recepta per salvar l’economia del coronavirus”, punts de vista com altres, bons de llegir, d’aprendre i rumiar
Pardalet de la imatge, fa un parell o tres d’anys que et van fotografiar per la qual cosa, de ben segur fa dies i dies que atenent-te al cicle biològic deixares de volar. Pardalet de la imatge, a principi de temporada anaves picotejant les engrunes de menjar caigudes al sòl de la terrassa del bar
Era feinejant un camp de Castella, la presència de dues dones amb garrot de suport, falç, esclopet i soga d’espart en mà. Eren dues dones d’avançada edat que hagueren de passar-les magres abans i després del 36. Era el testimoniatge, ras i pla, de l’esperit de sobreviure dignament lluny de polemitzar res perquè emanaven aquell
Jordi Galves, m’agrades per què gairebé sempre tens el coratge de dir sense embuts allò que penses i que sovint molta gent pensem malgrat que a vegades com ara, que el caos es generalitza, per por de no semblar “friquis independentistes”, callem en les, forçades a mantenir, espaiades converses familiars o d’amistats. Jordi Galves, subscric
Ahir dues angoixants notícies van colpir encara més la capacitat de resistència per l’adversitat de conviure amb el coronavirus: “L’exèrcit troba cadàvers convivint amb gent gran en residències” i “Madrid converteix una pista de gel en un dipòsit de cadàvers pel coronavirus” Confinada la ciutadania però informada gràcies a la tecnologia digital de totes les
Dissabte, el “comunicado a la nación” del president del govern de l’Estat van ser cinquanta minuts de persistent monotonia verbal acompanyats d’una sonoritat, ara minvant ara augmentant, que sortosament aconseguiren endormiscar la transversal audiència, la qual cosa propicià l’estalvi d’escoltar per enèsima vegada l’evident que fa dies se sap gràcies al civil i militar “parte
Brusqueta, tu i el teu afillat Brusqui i la canina amiga íntima Bruna, no heu de patir; el coronavirus no va cap a vosaltres, ho confirmen mil i un articles espargits per les xarxes d’Internet. Sort en teniu que, si no….. Els felins podeu fer, com sempre, la vida que us roti i l’únic passeig
Un cop més ahir a les 21 hores, l’ara rei dels de la “unagrandeylibre” no només va fer la televisada arenga patriòtica de “todosjuntosvenceremos”, sinó que per enèsima vegada va evidenciar que el van “preparar” (i va deixar-se preparar) per ser el titella oficial dels poderosos residuals fanàtics del franquisme escampats dins l’església catòlica, empreses
DECLARACIONS COVID-19: “Por primera vez en la historia de la democracia de España”: Capitol 1 .-bla, bla, bla, por primera vez en la historia de la democracia de España, bla, bla, bla, por primera vez en la historia de la democracia de España, Capitol 2 bla, bla, bla, por primera vez en la historia de la
Núria, si ets capaç de tocar de peus a terra, t’adonaràs que amb declaracions com aquestes, el que si està en perill és el rèdit polític de la teva ideologia política, si vols no escoltis o no facis cas dels consells i advertiments de l’honorable president Joaquim Torra, però no els torpedinis doncs, en mig
I, de sobte, rics i pobres igualats en l’adversitat coronaviruslenta. I, a sobre, l’adversitat coronaviruslenta afeblirà, encara més, tot l’entorn del virus neoliberal, pel que respecta a l’oportunitat de sobreviure dins l’estat del benestar, a la classe social baixa principalment i a la de la mitjana ocasionalment. I, de sobte no, sinó prolongadament, la classe alta,
Com sempre el govern de l’Estat espanyol (i en mig del caos encara més) tard, malament i prepotent. Com sempre: TARD, perquè ja fa dies que presidents d’autonomies van prendre mesures per iniciar el confinament total o parcial de la ciutadania, tancament de bars, terrasses, espectacles… Com sempre: MALAMENT, perquè la posada en escena del
Cada matí surt el sol fent petar la lluminositat dels rajos damunt el blanc del mur de mares. Cada matí sortiu, l’ombra i tu, a fer el recorregut de guàrdia de la zona que t’has autoimposat. Cada matí espero trobar-te per poder veure’t i a vegades, en l’horari, coincidim o no…., ja se sap, és
Era aquell solar deixat de la mà de Déu un cop treta- sense cap professionalitat- la runa de l’habitacle enderrocat. Eren aquelles criatures que en absència d’un parc infantil, sense adonar-se d’estar-lo reivindicant, esvalotades, feien d’okupes passant-s’ho d’allò més bé dins l’espai pedregós ple de sots, alts i baixos i vells taulons de fusta que els