El tsunami vergonyós d’antipolítica i anti-justícia espargit pels acèrrims partidaris del tot si val contra el procés català si l’objectiu és perpetuar la “una grande y libre”, ara, de cop i volta, se’ls ha tornat en contra i en més d’un domicili, els familiars àpats de les festes de Nadal a més d’una persona se’ls
Sí moixeta, tu, gràcies al caràcter felí d’allò de “peti qui peti” la condició de ser independent no te la capgira ni Déu, també notaràs l’enhorabona dels independentistes i dels no independentistes demòcrates de pedra picada que viuen a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol. Ahir “…el Tribunal de Justícia de la Unió
Era el munt de palla situat en un lloc estratègic de l’aldea manxega, esperant l’última recol•lecció, ara sí, per aliment del bestiar. Era una àvia traginant una corda garrotera, la que serveix per a subjectar la carretada de garbes, tal vegada per fermar les adquirides o les procedents de la cooperativa pertanyents al familiar associat.
Dins l’austera i alhora sòbria botiga, el forner, tal vegada fent anar la maquinària més moderna, anirà llescant les fogasses que té encomanades i, per si de cas, alguna més que pugui despatxar durant el dia.
Una notícia: “Els activistes climàtics denuncien que la cimera de Madrid no servirà per a res” “Els grans països contaminadors volen ajornar tres anys el compromís de reduir més les emissions.” Un article: “Paradigma sostenibilista” “Tot plegat posa de manifest que les dimensions social, econòmica i ambiental no són independents, sinó que estan relacionades entre
A contrallum, rere la poda, no és l’ànima allò que mostren les resistents moreres del passeig sinó el capritxós ball filigranés de la nuesa del brancam.
Com si es tractés d’un duel, nou graons us distancien. Segons com us volti pel magí, no passarà res que alteri la vitalitat de la musculatura corporal però …, ai!!!, si l’un o l’una, l’anhel de juguera l’hi enterboleix les idees, ja tenim, escala amunt o escala avall, la felina, sinuosa i breu cursa assegurada.
Era, un cop finalitzada l’escolarització diària, la trobada del capvespre al carrer. Era, la lògica, innocent, solidària…, barreja veïnal de qui anava a la pública o a la privada. Eren quatre mirades, la desimbolta i riallera, la indagadora de gest compungit, la d’escodrinyar bocabadant i, la tímida del somriure innat. Era la nena que duia
Sota el rètol lluminós en la foscor de l’horari d’atenció al públic, l’antiga porta de vidriera amb el característic pestell d’accés a l’interior, ja possibiliten que dins la fleca trobem, malgrat que el nom d’”ES FORN NOU” ens despisti, la sèrie de prestatgeries, taulell i forn de pa propis dels anys 60 del segle passat.
Eixugant humitats, un potent nocturn vent tramuntanal allibera de rosada urbana tot allò que ocupa la petita urbs i, alhora, per alleugerir la tasca de l’imprescindible personal encarregat de fer net els carrers, la generosa tramuntana en llocs estratègics, solidàriament, els hi apila el fullam, ja sec i sense vida, arrabassat a les moreres.
Som al mes de Nadal, però abans som al mes de la celebració de la Constitució, i les teves Podem-rialles compartides amb les de C,s i VOX-rialles, és la mena de contumèlia-ofensa- injúria- insult-greuge-ultratge-oprobi-afront-escarni-menyspreu-mofa-burla…, si, si, tot això i no cerquis excuses, cap a les persones que injustament gràcies en bona part a la novella
Era l’indret d’una ciutat castellana humanament aprofitat per l’escalfor solar. Era una esgarrinxada al genoll coberta amb gassa i esparadraps. Era una cartera remenada cercant cromos, bales de pedra o de vidre per fer-se joc. Era una cartera per seient i un TBO llegit i rellegit. Eren, protagonistes de tot plegat, tres nanos, un migdia
Un enorme i consistent caragol de banc, maquinària elèctrica de serrar, de foradar, banquetes per a treballs específics junt amb apilades barreres exclusivament de llenya d’ullastre, la feina feta sortida de les mans del mestre arader especialitzat en estris per a les feines del camp, refermen la perseverança de continuar, dignament exercint el noble ofici
Com l’afer del dia a dia més o menys aplicable a tothom, ara anem, ara tornem. Mentre anem, l’esperança mai descartem, ara bé, mentre tornem, per a bé o per a no tan bé, si l’ambició és del caire de la de Greta Thunberg o la dels ja nombrosos, arreu del món, col•lectius defensors de
Ahir, a l’albada, rogents altocúmuls anunciaven la pluja d’avui i, si segons persones expertes en llegir prediccions meteorològiques, fortes ventades i una baixada del termòmetre ens situaran en hivernals ambients, potser sí que, si fem una radical transformació dels hàbits de consum, per allò de minimitzar el nociu canvi climàtic de la nostra era, encara