Aquest títol de l’excel•lent poemari de Joan Margarit, m’ha fet pensar que ja comença a ser d’urgència social exigir la presència internacional d’observadores persones experimentades en calibrar estructures, en aquest cas, la de la violència Per començar i com a peremptorietat, estudiar a fons la violència, a vegades subtil i a vegades evident, de l’estructura
Si per vosaltres fos, ni que les tortugues de la flassada cobressin vida i us passessin pel damunt, les faríeu cas. Amb la cua recollida o estirada, relaxada posició corporal i els ulls clucs, sembla que tingueu abaixada la guàrdia però, qui us coneix bé, sap que en cas d’una petita alteració de l’ordre, immediatament,
Per casualitat no m’he perdut l’estrena del teu discurs a l’hemicicle del Parlament de Catalunya, per la mania que tinc de fer zàping quan comencen els esports al TN. lalorenalaroldan etsuna cracque deixesbocabadada lagent ambla rapidesade lateva verborrea que del’independentisme nodeixa captitellaamb capSi per tufos en unplis-plas enviaves atotes i totsa la garjolaben convençuda quela
Era un lloc menorquí, amb casa d’estatge per als amos o pagesos que el conreen. Era un dia festiu i assolellat. Eren quatre peces petites de roba estesa. Eren, un parell de cans jaients al sol, dos nins endiumenjats traspuant timidesa contemplats per s’avia transpirant tendresa i amor. Era aquell Renault 6 utilitzat pel transport
Ahir, amb els colors de tardor a la natura, un nou episodi de “la cruzada” espanyolista estalonada pels mitjans de comunicació afins a l’antic i actual “regimen”, protagonitzaren la patriòtica gesta militar dels cinc-cents especialistes de la benemèrita contra el sentiment independentista català, fent reaccionar als demòcrates -independentistes o no- sortir al carrer a rebutjar
En un racó del vell bouer buit de bous i vaques, aprofitant la menjadora de pedra les gallines, de primavera a tardor, la utilitzaven de ponedora. Gairebé sempre, uns dies més uns dies menys, no hi faltaven els ous tal vegada sense saber que el demà que deixessin de ser fèrtils i d’escainar la posta,
Ets un perxeró aparentment jove i amb ganes de créixer. Segurament t’espera una plàcida existència gairebé lliure de jornades de feina agrícola o de tir de carruatges transportant mercaderies o persones. Vius en un entorn on el cavall de raça menorquina, pressent en tots els racons de l’illa, tal vegada eclipsi la teva personalitat però,
Tal vegada sigui una llumeneta que algú ha encès demanant o agraint gràcies o, encesa en record a la memòria de qui ja ha fet el pas d’aquesta vida a l’altra o, i això és el que malpensem incrèdules de tota mena de religió però creïbles materialistes educades en el reclam publicitari, que el fet
Era un lloc dels Pirineus Catalans. Era una masia habitada, segurament, durant tot l’any. Era una casa pairal dins d’un entorn natural de bellesa excepcional. Era, la presència humana d’una família que sobreviurien el dia a dia entre les antigues i les noves tradicions dins els costums i formes de treball per guanyar-se la vida.
El carro en desús passa els dies, arraconat al camp, patint les inclemències diàries del temps que li augmenten l’agonia. Acostumat però al fet que un dia algú es decideixi a treure’l novament, no perd l’esperança de veure’s, de bell nou polidament restaurat com cal, en la sala d’un museu dedicat als vehicles i eines
Sense ullastres centenaris ben cuidats i respectats, reciclant els excessos de brancatge confeccionant barreres, la porta rural d’accés i sortida dels llocs o camps, Menorca perdria un dels sentits que la valoren. I ara, si ens enramem metafòricament, si la persona sòlida o vigorosa la qualifiquem de “forta com un roure”, pot ser que la
Llueix, moixeta, amb aires de guanyadora, la llengua que moltes persones t’hem donat tipes de l’Estat borbònic-feixista espanyol que té el nostre territori segrestat i empresonats o a l’exili els nostres representants polítics i socials. T’ho dic perquè ara toquen dies d’elucubrar amb enquestes que si el PSOE X% de vots o PODEMOS X% o
Propietats relaxants, remeieres o de guarda-roba de la primera: res a dir o…, molt a dir. Propietats gastronòmiques dels segons: des de la crema de carabassó amb més d’una manera de fer-la circulant per la xarxa, fins a la senzilla exquisidesa dels carabassons farcits (recepta de Menorca), res més a dir a no ser que
Els textos d’Emili Pons al diari Menorca –Es Diari- mai deceben als qui estimen la cultura i llengua germanes de ses illes Balears, part fonamental dels Països Catalans, i avui en el seu espai “De què anam?”, no ha faltat a la cita d’obsequiar-nos amb el text “Avui Toca” que trobareu en el blau enllaç
La imatge captada del vol d’un avió i la del vol de centenars o milers d’estornells, em fa pensar ximpleries com la de què, acabades les vacances o la feina de temporada, per algunes persones serà l’hora de marxar cap al lloc de residència i pels estornells serà l’hora d’arribar a Menorca a fi i