A peu de carrer a ningú li passava per alt el gegantó del cactus sobrepassant el teulat de la porxada, com tampoc la subtil ironia -“perecalderiana” – d’alguna persona de la casa tot col•locant un petit follet portador d’un fanal segurament a la nit encès, encarat amb un altre exemplar de cactàcia nana d’acord amb
Avui dia a ningú li sobta veure gent enganxada o, per suavitzar la crítica, connectada a la tauleta tàctil sigui d’última de recent o de passada generació, que la cosa canvia en un obrir i tancar els ulls. Avui dia, a ningú li sobta comprovar la idea fixa o, per suavitzar la crítica, la necessitat
Jaciments arqueològics dels assentaments talaiòtics, pedres damunt d’enormes pedres conformen els recintes de les característiques “taules” de s’illa rodejades per enormes lloses que també els hi fan de mur, baluard erosionat gràcies al pas dels segles la qual cosa permet el miracle de petits brots de vegetació concentrats en cada un dels clotets que l’arrauxada
A vegades la tan popular frase d’”una imatge val més que mil paraules” té raó de ser i queda reforçada quan memoritzem alguna vella dita popular com la de l’encapçalament. Tanmateix, la imatge de l’apunt d’avui d’un indret de S’Albufera des Grau, després de la sessió d’investidura fallida d’ahir al congrés dels diputats (1), dóna
Ahir al congrés dels diputats, sessió prèvia a una investidura, sensacions: d’espectacle vergonyós, d’impotència col•lectiva, i sobretot sensació del continu greuge allargat en el temps gairebé irreparable, dia a dia, tot esperant l’esperpèntica sentència de culpabilitat que deixarà al descobert els peus de fang de la democràcia espanyola, governi qui governi. En un altre context,
Ara ja no es veuen, però temps era temps que piles de ninots despullats i alguns mutilats s’exposaven a la venda en els mercats de vell o bé per recompondre’ls o bé per aprofitar el cap, el cos o alguna de les extremitats per arranjar d’altres. Un cop amb perruques de cabells llargs naturals o
Avui 50è aniversari de l’arribada de l’home a la lluna?, tu tranquil, això segons diuen beneficia a la ciutadania dins d’alguns avanços en afers de tecnologia punta que vés a saber si sense trepitjar-la la cosa no hagués anat igual. Tu tranquil, repeteixo perquè això també diuen –i m’ho crec a cegues- va esdevenir-se com
Segurament com a qualsevol juliol faria calor i una regada final damunt del sòl, deixaria l’espai refrescant per una estona. Segurament com a qualsevol juliol l’activitat artística dins del teatre estaria ben viva per la qual cosa segurament, com a qualsevol juliol, diàriament alguna desadora -dona de fer feines de neteja-, passaria unes hores fent
Et conviden a fer el pregó de les festes de la Mercè a Barcelona i tu, experta advocada defensora dels drets civils arreu on has estat, en declaracions formals o informals prèvies a fer de pregonera responent preguntes d’aquelles incitadores a “tirar de la lengua”: Primer, en lloc de posar pau denunciant que en democràcia
Entossudits o emprenyats per no poder quadrar el cercle, tal vegada com a venjança, en la Roma antiga, algun urbanista es trauria del barret la teoria que altres durien a la pràctica de pavimentar sols urbans formant cercles o semicercles amb llambordes quadrades; no es quadrava el cercle però, ell, existia gràcies als quadrats, la
Ben mirat si una llimona creix pressionada per altres o cruelment pinçada pel brancam de l’arbre, el fet que sigui diferent juga a favor seu per no convertir-se en rutinària carn d’espremedora i, amb sort, finalitzarà el seu cicle de vida marcida en una prestatgeria on les xacres patides durant la creixença més aviat seran
Sí, “brusqueta”, crec que ja ets la velleta del barri a qui no li basta un tamboret –necessites dos- per ajeure’t cercant l’ombrívol ampit de la finestra on, amb una mica de sort el tímid corrent d’aire que pugui haver-hi, acabarà de fer el refrescant pes a l’ombra dels porticons entornats. Brusca t’has fet vella
Emulant el resum de la novel•la de John Le Carré, “el espia que surgió del frio ” (1), no sabem quin serà l’examen de consciència de l’espia o espies sorgits de la febrada mental del Sr. Borrell contra el dret de decidir d’un poble, el seu, Catalunya. Ara bé, d’una cosa podem tenir la seguretat
La jubilació té l’avantatge d’asseure’s plàcidament contemplant l’entorn marítim tot deixant anar la ment a estones retrobant el passat, a estones trobant el pressent i a estones, després de saber-ne una de nova: “substitució de la torre de control de Menorca per una de virtual“, admetre que també la tecnologia avança que és una barbaritat
Si el refrany de l’encapçalament no menteix del que passa pel juliol, ja podem preparar-nos per a la segona quinzena del d’enguany a patir novament de valent i, aprofitant l’avinentesa de l’abella de la imatge pol•linitzant el gira-sol amb les dites populars, acabaré l’apunt amb aquesta: “Abella de juliol, el cap li dol” (La fortor