El president d’Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, va prometre que els sis consellers de la formació expulsats del Govern farien un traspàs de poders exemplar. I així ha estat. De la mateixa manera que crec que els republicans van cometre un error forçant en el seu dia el nomenament de Xavier Vendrell com a conseller de Governació en substitució de Joan Carretero perquè això representava tibar massa la corda (hauria estat millor acceptar un dels noms pels que apostava el president de la Generalitat, que al cap i a la fi és a qui corresponen aquestes decisions) cal reconèixer que avui els consellers sortints d’ERC han donat exemple assistint a la presa de possessió dels nous consellers i traspassant després els poders com s’ha de fer, amb elegància i oferint la col·laboració en el que faci falta pel bon funcionament dels respectius departaments. En aquesta ocasió els abonats permanentment a titllar Esquerra de partit immadur no poden dir res sobre el comportament de la formació independentista. Segurament que més d’un esperava una rebequeria que no només no s’ha produït sinó que s’ha donat tota una lliçó als que al 2003 no van ser capaços de mantenir la mínima cortesia institucional que requereix tot traspàs de poders per més traumàtiques que siguin les situacions del moment.
Esquerra, però, en els últims dies ha donat més exemples a la resta de formacions polítiques. Em refereixo a la lliçó de democràcia interna que ha dut la direcció del partit a modificar la seva posició sobre el referèndum de l’Estatut, encara que això els hagi costat perdre els llocs de poder que ostentaven. Però sobretot, el que té més valor, és que Esquerra hagi comprès que ser i tenir voluntat de partit de govern no vol dir actuar com els altres quan governen. Que ser govern no significa renunciar a dir no quan cal dir no. Esquerra, quedant-se sola entre els partits tradicionals en la defensa del no en el referèndum del 18-J, s’erigeix en el partit de la dignitat nacional. La qual cosa, més que pel mèrit propi d’apostar pel no, és pel desmèrit dels altres partits que el 30 de setembre van aprovar un Estatut al Parlament que després ha estat mutilat a Madrid no només amb la seva complicitat sinó fins i tot amb el seu aplaudiment. Vaja, que CiU, el PSC i ICV-EUiA ho han posat molt fàcil a ERC per ser l’únic partit que es rebel·la contra les retallades d’un text que hipoteca el benestar dels ciutadans d’aquest país i no reconeix el dret a decidir el nostre futur col·lectiu. I això per la gent que estimem el país és dolorós perquè voldríem que no hi hagués un sol partit català que defensa els interessos de Catalunya sinó que ho fessin tots.
Avui Maragall ha tornat a lloar la feina feta pels consellers d’ERC i ha defensat la vigència del pacte Tinell. Fer fora els consellers republicans ha estat, diu, la decisió política més difícil que ha pres mai. El que caldria saber, però, és si aquesta decisió l’ha adoptada el mateix president o si té més a veure amb el que un dia van pactar dos senyors a la Moncloa. Mentre Maragall voldria repetir un tripartit d’esquerres i és el primer que ha manifestat en més d’una ocasió que l’Estatut ha estat desvirtuat sabem que el que es va pactar aquell dia a Madrid té poc a veure amb els desitjos d’un president que els que el coneixen bé com el seu amic d’infància Xavier Rubert de Ventós diuen que en qüestió de cinc anys es declararà públicament independentista. Llàstima que aleshores, probablement, ja no sigui president.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!