El Campanaret

Un bloc de Gerard Gort

27 de juny de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Marta Mata, record inesborrable

M’acabo d’assabentar de la mort de Marta Mata i la recordo com fos si ara quan vaig entrevistar-la per a la Revista del Centre de Lectura de Reus. Va ser una entrevista llarga feta durant dos dissabtes seguits a Saifores (Baix Penedès), a Cal Mata, que és la seu de la Fundació Àngels Garriga i que es va convertir en un laboratori al servei de la renovació pedagògica, en un centre de pelegrinatge dels mestres que seguint l’esperit de Rosa Sensat entenien la seva professió com un servei a la col·lectivitat per construir una societat d’éssers lliures. Una societat en la qual l’escola havia de ser l’eix vertebrador de la comunitat. Un lloc on no només aprendre a assimilar un seguit de coneixements sinó també un espai de formació integral de la persona.  

L’entrevista, que data del 2001, (no em pensava que feia tan temps) es pot descarregar en PDF en aquesta pàgina: www.raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/28647/28481

Es tracta d’una entrevista extensa, de fons, en la qual Marta Mata ens alliçona sobre la història de la renovació pedagògica a Catalunya i expressa algunes opinions personals sobre els problemes que envolten l’educació en els últims anys. Marta Mata m’ensenyava amb autèntica passió la biblioteca de Cal Mata en un exemple de la vocació que va heretar de la seva mare i que va mantenir fins al final. Aquest país nostre va viure un moviment de mestres que va fer una autèntica revolució. Un moviment del qual Marta Mata va ser protagonista però que va mobilitzar milers de professors anònims per la majoria però que també van esdevenir un referent pels seus companys i alumnes.

Sé del que parlo perquè jo mateix vaig ser alumne d’una escola del CEPEC, la Mowgli de Reus. Una d’aquestes escoles amb vocació de servei públic però que no es va poder integrar al sistema públic fins que les condicions del país ho van fer possible. Escoles que van desenvolupar una tasca de suplència durant anys.  Marta Mata, a més, va tenir un paper important perquè en el moment en què la Generalitat va assumir les competències d’Educació no es cometés el despropòsit pel qual apostava CiU: fer dues línies d’ensenyament, una en català i una en castellà. La segregació per motius de llengua o origen familiar es va poder evitar. I crec que va ser un encert que no podem permetre que es malmeti mai, ja que la cohesió social comença per l’escola.

En fi, Catalunya perd avui un puntal de l’educació. L’exemple de Marta Mata ha d’esperonar els nous pedagogs i mestres a continuar la seva tasca. En aquests temps de decadència, de consumisme, de valors marcats per l’èxit, la competitivitat, l’individualisme i el materialisme, de manca de referents, l’escola ha de recuperar l’esperit dels mestres de la República, dels mestres que durant el franquisme van començar a teixir un país paral·lel al del règim oficial. En una societat cada cop més complexa i difícil de gestionar l’escola és la clau de volta per poder afrontar el futur amb garanties que el país gaudirà d’homes i dones cultes, cívics i compromesos amb la comunitat.

L’article de l’Oriol Malló portarà cua
03.07.2005 | 1.39
A Sense categoria
Ahotsak
29.01.2007 | 7.00
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.