El Campanaret

Quan aquest matí he llegit La Vanguardia ja he pensat que durant el dia d’avui Josep Piqué presentaria la dimissió. Estava cantat. Ha aguantat massa i la paciència té un límit. Un dia, a Madrid, Piqué ja va renunciar a la presidència del PP a Catalunya. Aleshores, Mariano Rajoy el va frenar. Era després que digués públicament que el PP necessitava cares noves. Rajoy el necessitava per no esdevenir un líder sense capacitat de lideratge, segrestat pels aznaristes. Piqué, tot i intentar-ho, mai va aconseguir allò de marcar un perfil propi, allò d’esdevenir destinatari del llegat de Francesc Cambó, perquè el que dictaven, feien i deien des del carrer Génova feia inviable la credibilitat del discurs de Piqué. Que Acebes es plantés sense avisar a la seu de Barcelona per imposar una direcció paral·lela per dissenyar l’estratègia electoral és evident que no buscava altra cosa que el que ha passat, fer saltar Piqué. Els aznaristes se n’han sortit, o potser més aviat s’hauria de parlar de zaplanistes directament. De fet, va ser Aznar qui en el seu dia va fitxar Piqué per a la política. Ara caldrà veure quins resultats obtenen a les generals a Catalunya i quin paper assumirà el PP en un territori que vulguin o no sempre els serà hostil. De moment sembla que no hi ha opcions que torni Vidal-Quadras, els noms a l’alça són els de Daniel Sirera, els germans Fernández Díaz i el de García-Albiol, que déu n’hi do. Però veient la manca total de visió estratègica d’Acebes, Zaplana i companyia tot és possible. Tot i que s’havia de ser il·lús per pensar que es podia convertir en hereu de Cambó Piqué ha demostrat, que tot i les enormes dificultats amb què ha topat, s’ha mantingut ferm en intentar la proesa que s’havia fixat. Cal recordar que el de Vilanova fins i tot va gosar intentar que el PP català disposés d’una caixa pròpia. Ara les dimissions de la gent del seu entorn poden afegir-se a la llista i ja veurem què passarà amb el grup parlamentari. Què farà l’encara més rebel Montserrat Nebrera? Tornaran algun dia a la primera línia política històrics com el tortosí Josep Curto defenestrat per Madrid però també per Piqué i que té dispositades les esperances en què Rodrigo Rato algun dia posi seny on ara per ara només hi ha vísceres i alta miopia política? Algú podrà redreçar algun dia les coses? Serà mai més civilitzada la dreta espanyola?