El Campanaret

Si amb la manifestació del 18-F es va parlar de l’efecte Gran Via la de l’1-D va ser la marxa dels fulards grocs. Els mocadors amb el lema "Som una nació i diem prou’ que l’organització va distribuir com a bo d’ajut i que gran part dels manifestants es van nuar al coll són el símbol més vistós de la majoria d’imatges de la marxa, al costat de les senyeres i les estelades. Però si les nostres banderes són presents en molts altres llocs el fulard groc és el símbol de l’1-D i de tot el que representa aquesta mobilització històrica. Ara hem de fer valer la força dels fulards grocs, la de la massa de gent que va convertir els carrers de Barcelona en una marea humana i va clamar de manera desacomplexada a favor de la independència. A més l’Oriol Junqueres va explicar que els que es van alçar contra els borbons el 1704 lluïen un mocador groc com a braçalet, la qual cosa encara li confereix més càrrega simbòlica.

(La imatge l’he pispada de l’àlbum de fotos del Saül Gordillo. I, per cert, el raonament del Joan Ferran dient que 6’9 milions de catalans no es van manifestar és dels més puerils i patètics de tots els que hem sentit des de les files del PSC dominades per l’autoodi, afortunadament cada cop menys nombroses tot i que mantenen el control de l’aparell des del búnquer del carrer Nicaragua, aïllats de la gent. Des de quan les manifestacions es compten pels que no hi van? El mateix Ferran es va ben lluir divendres passat al Parlament acusant Joan Majó i els mitjans de la Corpo d’antigovernamentals).