El Campanaret

Un bloc de Gerard Gort

20 de juny de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Gort: “Pensament, misteri, saviesa global”

Reprodueixo a continuació, pel seu interès, la intervenció que va fer l’escriptor Enric Larreula en la inauguració de l’exposició ‘Cosmogonia Gort’ que es pot visitar fins el 5 de juliol a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus. En l’acte també hi van prendre la paraula el president del Centre de Lectura, Jordi Agràs; el primer tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Reus, Eduard Ortiz, el mateix artista Josep Maria Gort, i el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.

“Potser una de les característiques essencials de l?home com a espècie, és la seva capacitat de simbolitzar. Segurament és aquesta capacitat de simbolitzar allò que més ens diferencia dels altres animals. Podem parlar de coses que no veiem perquè som capaços de simbolitzar-les. Una de les simbolitzacions més eficaces que hem inventat és el llenguatge. Diem taula i tots sabem més o menys de què parlem, no cal veure-la, tots tenim interioritzat a què ens referim quan pronunciem el símbols sonors de les paraules.



Però la simbolització no es limita a fer-nos entendre les coses concretes. Justament ens obre la ment al pensament abstracte, i de retruc ens obre la porta a una expansió del pensament il·limitada. Gràcies a això hem pogut arribar a la interpretació de la mort, i com a conseqüència, a la religió, a la filosofia, a la literatura… Tota la creació artística és una pura simbolització de la realitat, des de les figures esquemàtiques pintades a les roques pels homes prehistòrics fins a les obres més avantguardistes de l?art actual. I la simbolització s?ha estès per tots els àmbits de la nostra cultura i la tenim completament assumida potser sense ni adonar-nos-en. Una creu vol dir cristianisme, o mort, un cor vol dir amor, un llum vermell vol dir: no siguis enze i atura?t si no vols prendre mal; una bandera pot voler dir pàtria. I no acabaríem.



Hi ha símbols que es refereixen a coses concretes, però d?altres es refereixen a coses tan abstractes i desconegudes que només ens hi podem referir a través dels símbols. Perquè estic convençut que hi ha moltes coses que no podem percebre i que ara com ara només ens és permès d?intuir. Com si la realitat, o una altra realitat, estigués més enllà del que veiem.



I tot això que dic ve a tomb, perquè a través de la pintura en Josep Maria Gort va més enllà d?aquesta aparent realitat a què em referia. I per anar-hi ha d?agafar el camí del símbol, no n?hi ha d’altre. Ara bé, es val dels símbols tot fent servir materials identificables, comprometedorament identificables: personatges, cares, paisatges… Identificables malgrat la transgressió a què de vegades els sotmet per arrencar d?ells idees noves, sentits nous i ampliats, connotacions i suggeriments, misteris insondables que ens fan pensar, elements que busquen la complicitat de l?observador per obrir-se en tota la seva dimensió semàntica.



Perquè en Josep Maria Gort ens vol dir moltes coses. No podia ser d?una altra manera perquè és una persona interessada en moltes coses. Només cal donar un cop d’ull a la seva biblioteca. Coneixent-lo com el conec em recorda un d?aquells personatges del Renaixement que havien assolit una saviesa global. Un d?aquells personatges de pensament lliure i inquiet a qui a ben segur el poder eclesiàstic de torn hauria cremat a la plaça pública. Aparentment ha tingut la sort de néixer… o qui sap si renéixer, en una època on el pensament no està perseguit pels moralitzadors professionals, pels corruptes ideològics i pels poderosos en tots els sentits… Una època que ens permet abocar-nos al misteri de l?existència i confessar sense cap vergonya que no en sabem res de res.



Josep Maria Gort està enamorat de l?home, en el sentit global del terme, de la complexitat increïble del cos i del seu funcionament. Però sobretot està enamorat del pensament i d?aquell misteri que deia, però això pinta pensament, idees… i sobretot, pinta misteri. Aquesta és una de les claus de la seva obra: el pensament i el misteri.



Senyores, senyors, fruïm amb la contemplació lenta dels quadres que aquest bon amic ens exposa avui aquí, la seva ciutat. Quadres que a tants altres llocs del món ja han sabut contemplar, i, com que per regla general no estan acomplexats com nosaltres, els catalans, han sabut apreciar tal com cal. Valorem, doncs, amb tota la importància que té, que una ment clara i una mà hàbil com les seves visquin entre nosaltres”.

Reflexions des del dolor
19.06.2006 | 12.08
A Sense categoria
Toneu, torneu Esquirols
28.08.2005 | 5.10
A Sense categoria
Dietari del procés cap a l’estat propi. Setmana 104
14.09.2014 | 11.29
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.