Últimament s’ha instal·lat el pensament generalitzat que això de l’oficialitat de les seleccions catalanes és un afer exclusiu dels polítics. Els que defensen aquesta absurda i suïcida teoria intenten treure responsabilitat als esportistes no fos que pobrets es vegessin obligats a mullar-se públicament sobre la qüestió. Que ningú s’enganyi. Fins que no hi hagi uns quants esportistes dignes i valents que es plantin i es neguin a competir amb Espanya no tindrem seleccions pròpies. Només així es visualitzarà la injustícia que representa que ara no puguin triar. Seria injust carregar tota la responsabilitat als professionals de l’esport però no es pot dir que això és una cosa dels polítics i prou.
I les declaracions d’ahir del seleccionador de futbol, Pere Gratacós, dient que es conformaria si els seus néts veuen algun dia jugar Catalunya en competicions internacionals són molt simptomàtiques de la moral de derrota que impera entre nosaltres. Amb actituds com aquesta segur que ni els seus néts ni ningú veurà mai seleccions oficials del país. Volem les estrelles i les volem ara. Cal un canvi de mentalitat que estengui una nova moral per recomençar la batalla amb el ple convenciment que podem guanyar i que guanyarem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!