El Campanaret

M’arriba des de Reus la notícia de la mort del Quimet Ras, que va ser enterrat ahir. La família plomista, especialment la de la secció d’atletisme, està de dol. I és que el Quimet Ras segurament va passar més hores als Ploms que a casa seva, primer com atleta i més endavant com entrenador de diverses generacions de corredors. Tot i que per un període molt curt de temps el Ras també va ser el meu entrenador. Feia molt temps que no hi tenia contacte però és una d’aquelles persones que sense tenir-hi amistat ni un tracte especial formarà part sempre del meu imaginari, el d’un temps i uns llocs concrets. En la meva imatge de la pista de tartà dels Ploms, la que em remunta a temps pretèrits en què un era esportista (no com ara!), sempre hi haurà la presència del Ras, amb el seu xandall i el cronòmetre a la mà.  

A la foto el Quimet Ras apareix assegut durant un sopar de la Diada del Club al Pavelló Joan Sirolla. La noia del darrere és Núria Gil, migfondista que estava sota les ordres de Ras i que pel que diuen a reus24.com, d’on he piratejat la foto, és una gran promesa.