El Campanaret

Sílvia Pérez Cruz, Hammershøi, el Bresca i el Comerç 24, les millors descobertes. El gol de Messi. L’ascens del Ferro. Hèlsinki. Finlàndia, de sud a nord i de dalt a baix. El creuament del cercle àrtic. L’extrem nord de Noruega: Bugøynes. Frankfurt, firaires del llibre i molts catalans. El darrer acte del nostre profeta i el comiat del poble a Santa Maria del Mar i a un Fossar que aquest 2007 ha estat més meu que mai. Gener i febrer van ser els millors mesos. Les quatre tronades de Sant Pere. Reus-Barcelona. Barcelona-Reus. Solitud, companyia. Interiors i exteriors. Pòrtia, Flamingo’s i Betty Ford. El quart disc de Mishima, altre cop magistral. Per unes setmanes desperto el país. Canvio de feina, em passo a internet. Escric i llegeixo, menys del que hauria. Exploro l’abisme. Transito amb amics enmig de la massa i milers de cretins. Màgia. L’1-D. El concert del Llach a Verges. Caiguda de cabell i accentuació del clot d’entre cella i cella. Somriures i alegries. Somnis. També decepcions, tristesa, inquietuds i pors. Melangia. Incertesa. Vacuïtat. Festa. Recolliment. A cops, brillant. Altres, ridícul. Accions furtives. Debuto en el cine amb l’Scarlett i el Woody. De tant en tant comparteixo llençol en jocs amatoris amb cossos fugaços. Converses, beuratges, menjars exquisits. Amor de correspondència breu que en mi perdura. Recupero algú que s’havia allunyat. La rosa a la meva àvia el 23 d’abril. Euromilions i travesses passen de llarg. A can Qwerty Barril em donen un premi. Els qui més m’estimen em regalen un MacBook d’aquells blancs. Compleixo una edat que ja no vull dir. No porto bon rumb però ja el trobaré si és que toca trobar-lo. Visito l’Olimp però torno amb els meus a veure què passa. No sé si faig bé. Però aquí, de moment, afronto el nou repte: combatre la mandra. El reclam de projectes per dibuixar m’invita a idear, a crear, a ensopegar, a viure i a aprendre. A tornar a intentar-ho una i altra vegada. La força de la voluntat cal imposar.