Tal i com diu el pastor Gavaldà en les seves intervencions dominicals al programa Eduqueu les criatures, quan tens fills, hi ha amics que et deixen de parlar. L’afirmació sembla molt taxativa, però és tan certa com que en aquest món sempre hi haurà llestos que s’aprofitaran dels beneits. Quan ho vaig sentir per primer
Ara sí que m’ha sorprés el Buenafuente. No ho dic perquè hagi demostrat cap actitud sospitosa en alguna altra ocasió. (Excepte, evidentment, si algú li vol retreure la marxa a Antena 3 per fer humor en espanyol.) Simplement, perquè m’ha sorprés… positivament parlant. Sempre és difícil de rebutjar un premi. No me n’han donat cap
Sempre m’ha intrigat el món dels somnis. Vull dir: la quantitat de barbaritats que pots arribar a somiar (si te’n recordes), la capacitat de la ment humana per associar idees, situacions, personatges. Fa uns dies parlava, en un apunt en aquest bloc, de la familiaritat d’alguns personatges de sèries de televisió. I de la sensació
Hi ha coses que un periodista no pot fer. Vull dir, no et pots anticipar a la notícia, per moltes ganes que tinguis que s’esdevengui. No pots dir que demà hi haurà pau al món, que s’acabaran totes les guerres, que no hi haurà corrupció, que l’home viurà en harmonia amb el medi ambient. Vam
És curiós com poden arribar a ser familiars els personatges d’una sèrie de televisió. A casa ja fa dies que seguim, pas per televisió ans per DVD, una de les millors sèries que he vist en els darrers temps: The Sopranos. Una meravella no només pel que fa a la producció sinó també per l’excepcionalitat
La política és com el petroli: tot el que toca ho embruta.
Em fa molta gràcia (per dir-ho d’alguna manera, és obvi) això que diu ETA en el seu darrer comunicat: assumir l’autoria de l’atemptat però assegurar que causar víctimes no era l’objectiu. Caram! Això és com aquell que juga amb un misto al costat d’una llauna de benzina i té la convicció que si li cau
Farem un seguiment diferent, però. Nodrirem el bloc amb els tòpics més suats i usats en qualsevol transmissió.Les primeres recollides a primera hora del matí: S’han venut tots els números lletjos. On hi ha hagut un desastre, és on pot tocar la loteria. Impressionant la transmissió que en fa Televisió Espanyola, sense cap mena de
Un vídeo d’una campanya publicitària extreta del Youtube i que hauria de fer que penséssim dues vegades allò que fem quan tenim una criatura al costat. Simplement sensacional (el vídeo, vull dir).
Ho haig de dir obertament: em fot molt que tanquin el circuit català de TVE. Si, ja ho sé que la programació era molt millorable i que hi havia massa gent per tant poca feina. Però siguem realistes: quina necessitat hi havia de fer una retallada tant enorme? I que consti que ho dic amb
Hi ha col·lectius que em fan ben poca pena, i això que els he tingut a prop per qüestions diguem-ne familiars. Avui he sentit que a la ciutat de Barcelona la tarifa dels taxis s’apuja com cada any. Això sí, amb unes xifres que fan feredat: la baixada de bandera normal, la de cada dia,
Hi ha gent que té la pell fina, extremadament fina. No sé si és pel costum però els insults ja fa temps que no em crispen. Però hi ha gent a qui sí. I amb unes dosis d’excitació que fan feredat. I, si no us ho creieu, atents a l’anècdota. Sis del matí. Benzinera Agip
Quan em pensava que no tornaria a llegir mai més (sí, ho sé, potser exagero, però estava en una d’aquelles llargues etapes en què la lectura no em motivava gens), aquestes dues últimes setmanes he tornat a recuperar allò que el tòpic qualifica amb el bonic nom de ‘plaer de la lectura’. Potser els intents
Què s’ha de fer quan t’adones que al dia li falten hores? Que els minuts, que les hores s’escolen de manera inexorable, que passen per davant teu com una exhalació i que tot just tens entre mans allò que creies que faries en un tres i no res? On s’ha de demanar consell? On hi
Sort que ja s’ha acabat. Però de seguida reflexiono que tornarà a començar demà mateix. Els polítics, que avui fan bones cares, demà tornaran a esmolar ganivets i començarà el joc de pactes, del t’estimo/no t’estimo, del vaig dir això però faig allò, o del vaig fer allò però ara dic això. Total, que no