Sempre m’ha intrigat el món dels somnis. Vull dir: la quantitat de barbaritats que pots arribar a somiar (si te’n recordes), la capacitat de la ment humana per associar idees, situacions, personatges. Fa uns dies parlava, en un apunt en aquest bloc, de la familiaritat d’alguns personatges de sèries de televisió. I de la sensació que tenia que, a qualsevol hora, algun d’aquests truqués a la porta i vingués a fer un cafè diumenge a la tarda. Doncs bé, el següent graó que hem pujat a casa és integrar-los als somnis. I no només això, sinó convertir-lo, en la ficció onírica, en germans de sang.
Què més pot passar? No ho sé. L’únic que se m’acut, així de sobte, és la metamorfosi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!