La familiaritat dels Soprano
És curiós com poden arribar a ser familiars els personatges d’una sèrie de televisió. A casa ja fa dies que seguim, pas per televisió ans per DVD, una de les millors sèries que he vist en els darrers temps: The Sopranos. Una meravella no només pel que fa a la producció sinó també per l’excepcionalitat del guió. Em dóna la sensació que, qualsevol dia, trucarà a la porta Tony Soprano, Chris Moltisanti o Silvio Dante, tres dels personatges que apareixen a la sèrie. I aquesta proximitat feia temps que no la sentia. Em sembla que l’última vegada que em va passar va ser amb X Files i amb Cheers. Totes tres, per cert, nord-americanes. I és que aquella gent en saben molt, de fer televisió. Aquí, amb prou feines estem a les beceroles. Només projectes innovadors com ara Porca misèria (on per cert, hi havia un cameo fictici amb el creador de la sèrie dels mafiosos, David Chase, i a través del qual vaig descobrir la sèrie) aconsegueixen de situar-nos al nivell de qualitat i d’exigència de l’altra banda de l’oceà Atlàntic, i de New Jersey en concret.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La sèrie (que jo encara no he vist) es fa en realitat a uns estudis al barri de Brooklyn. Durant un temps vaig compartir casa amb una noia que pintava decorats per la sèrie (i tots els de la casa ens feiem un fart de pressumir de conéixer-la, com si fos famosa i tot).