Euterpe

Ho haig de dir obertament: em fot molt que tanquin el circuit català de TVE. Si, ja ho sé que la programació era molt millorable i que hi havia massa gent per tant poca feina. Però siguem realistes: quina necessitat hi havia de fer una retallada tant enorme? I que consti que ho dic amb el cor calent perquè també m’afecta de manera personal (i no només de manera sentimental, diguem-ne). No fa pas gaires dies vaig assistir a l’enregistrament d’un dels programes que es fan en la nostra llengua des de Sant Cugat. I em van sorprendre dues coses separades per anys llum. D’una banda, el funcionariat gris, rupestre i arcaic que pul·lula per aquell laberint de passadissos, platós i altres dependències. D’una altra, la il·lusió diària, la professionalitat d’uns treballadors que, aliens a la notícia que ja feia dies que es coïa, seguien fent la seva feina amb l’empenta del primer dia, intentant superar la mala maror i la incertesa d’una decisió presa per tecnòcrates que, de ben segur, ben poques vegades han estat darrere de les càmeres.
Aquests dies he sentit més d’una vegada aquesta frase: Ni el PP es va atrevir a tancar Sant Cugat. Ens pot agradar o no el PP i la seva política, però això és cert. El tancament de TVE en català és obra únicament i exclusivament dels socialistes espanyols, amb l’ampara del govern d’aquí, que s’omple la boca d’entesa i de deixar de banda les paraules i anar per feina. Doncs estem arreglats. Què més liquidarem?
Recomano la lectura de dos articles apareguts a la premsa els darrers dies, dues illes en un mar de silenci:

• Professionals i polítics defensen mantenir Ràdio 4 (El Punt, 13 de desembre)
• Nadal trist a Sant Cugat (El Periódico, 10 de desembre)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!