18 de novembre de 2006
Sense categoria
2 comentaris
Dies, hores, minuts, segons…
Què s’ha de fer quan t’adones que al dia li falten hores? Que els minuts, que les hores s’escolen de manera inexorable, que passen per davant teu com una exhalació i que tot just tens entre mans allò que creies que faries en un tres i no res? On s’ha de demanar consell? On hi ha els fulls de reclamació? Ningú no ens havia dit que això passaria! El món és una bassa d’hipocresia. I els seus habitants, gotes hipòcrites que es deixen dur pel corrent. Vull aturar!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I quant penses que tot s’acaba, torna a escomençar.
I gaudeix de cada instant, encara que passe ràpid. Jo tampoc sé on demanar els fulls de reclamacions per queixar-me més aviat del contrari. Per què passen els dies tan a poc a poc quan el que esperes encara és lluny, el que has de passar és un procés llarg i feixuc, i només somnies amb el dia en què tot tornarà a ser com abans?
Vista la impossibilitat de fer res més, salut, calma i bons aliments. O el que és el mateix, endavant amb un somriure.