Qui juga amb foc es pot cremar

Em fa molta gràcia (per dir-ho d’alguna manera, és obvi) això que diu ETA en el seu darrer comunicat: assumir l’autoria de l’atemptat però assegurar que causar víctimes no era l’objectiu. Caram! Això és com aquell que juga amb un misto al costat d’una llauna de benzina i té la convicció que si li cau no passarà res. O com aquell que, després de fotre una bufetada a algú, li demana perdó i li diu que no volia fer-ho. No sóc analista polític, ni pretenc ser-ho, però ETA ja fa temps que ha perdut el nord, el senderi, els papers i tot allò que, en aquesta vida, és susceptible d’ésser perdut. La seva lluita i la seva manera d’actuar potser fa anys sí que tenia un sentit. Ara ja no. Ara ja s’ha convertit en un espectacle visceral, sense cap mena de sentit. Una prova que l’home encara no acaba de ser un ésser racional. Encara que demani perdó i lamenti haver fet mal.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *