Del BrasiL al RavaL

Sebastià és un català de 67 anys que viu a Barcelona. Jubilat, passeja per la platja cada dia, frequenta el seu bar favorit per veure els partits del seu equip, li agrada admirar les vistes espectaculars de ciutat des dels seus miradors. Viu amb la seva dona, fills i néts, i s’alegra en la seva companyia. Seria un típic català que passaria desaparebut, sino fos per un detall: Sebas només parla portuguès.

Després d’un accident de cotxe, que el dugué a passar uns dies hospitalitzat i en coma, aquest curiós personatge oblidà el català, la seva llengua materna. Però li varen tornar a la memòria, de forma molt vívida, tots els seus records dels anys 70, quan decidí marxar al Brasil per iniciar una nova vida. Sebas va viatjar per tot el país, visqué molts anys a Rio de Janeiro i a Salvador de Bahia. Per això, duu fins avui l’anhel d’una època plena de llum i color que es combina a la seva ànima amb els reflexos de les tardes d’estiu a la Mediterrània.

Aquesta història real, que també pot ser vista amb certa poesia, ha estat portada al cinema per l’equip de +55Coletivo, afincat a Barcelona. I han estat el lema perfecte per a realitzar unes comparatives fascinants de les vistes paisatjístiques de Barcelona i Rio de Janeiro. Uma fotografia curosament treballada per l’euip format per Oriol Cardús, Ramon Grau i Ana Vilar

Vegeu el trailer aquí

(PD: accidents apart, espero que a mi no m’acabi passant el mateix que al Sebas!)

Mala peça té al tel·ler el PT (Partido dos Trabalhadores) amb el cas de corrupció a la Petrobras, empresa estatal de petroli, pel qual 49 polítics en activa estan sent investigats (vegeu + aquí). I és que la Policia Federal (PF) va detenir ahir preventivament  a João Vaccari, actual tresorer del partit. Un comisari de la PF hauria afirmat que Vaccari fou mencionat almenys per cinc delators com l’operador del PT en la xarxa de corrupció i que existirien proves materials de l’involucrament del tresorer en els crims investigats. Suposadament, Vaccari era l’encarregat de blanquejar els diners provinents de l’esquema de malversació de fons públics i hauria indicat una gràfica per a que empreses contractades hi efectuessin donacions de fins a 1 milió de reals (300 mil euros aproximadament). Després la gràfica justificava els diners rebuts amb factures referents a serveis no realitzats.

Segons TV3, després de la detenció, el PT ha anunciat que Vaccari ha decidit deixar el càrrec de tresorer. El partit diu que “repudia” la decisió del jutge Sérgio Moro d’enviar Vaccari a la presó perquè considera que no està gens justificada. El PT assenyala que el fins ara tresorer sempre havia mostrat la seva disposició a prestar declaració.

Més informació a:

EL PERIÓDICO (16/04/15) Detenen el Bárcenas brasiler

TV3 24 (16/04/15) Detenen el tresorer del partit que governa al Brasil per corrupció

EL PAÍS BRASIL (15/04/15) Tesoureiro do PT é preso em nova etapa da Operação Lava Jato

CORREIO BRAZILIENSE (15/04/15) Vaccari pede afastamento do cargo e o PT avalia prisão como desnecessária

Aquest dijous, hi ha hagut molt merder a Brasília, durant la Comissió Parlamentària d’Investigació (CPI) que esclareix  el més gran escàndol de corrupció al govern federal: el cas de la Petrolera estatal Petrobras (vegeu post anterior).

En mig de la sesssió de control, un home ha deixat anar cinc rosegadors, entre hamsters i esquirols de Mongòlia, coincidint amb l’arribada  del tresorer del Partit dels Treballadors (PT), João Vaccari Neto, que comparegué al recinte per prestar declaració. Els animals començaren a correr desordenadament enmig dels assistents, el que provocà força cridòria i confusió (vegeu video en la notícia aquí)

El fet que els esquirols tinguessin llargues cues, ha fet que corregués com la polvora per les xarxes socials la versió que havien deixat anar rates al congrés, com una forma de vincular simbòlicament el partit del govern amb la corrupció política, tot desprestigiant-lo.

L’incident és un més en l’escalada d’inestabilitat política que assola el país, coincidint amb els  primers 100 dies del segon mandat de Dilma a la presidència. Els moments més crítics des de que el PT arribà al poder, ara fa 13 anys.

M’agradaria que algú m’expliqués com és que, en el moment que el president de la Generalitat está en un dels viatges internacionals més importants per a la divulgació del procés, la pròpia policia autonòmica (ME/PGC) desencadena l’operació de seguretat de  major repercussió de l’any. Sembla evident que aquesta gent que han detingut, no anava a atemptar inminentment a Catalunya, tipus demà passat. Vaja, no he sentit cap informació al respecte.

Dubto molt que una operació d’aquestes es desencadeni sense el coneixement del màxim responsable d’interior, el conseller Espadaler, polític destacat a UDC. Així que sembla que el Sr Conseller ha aprofitat l’avinentesa per a lluir-se i ensenyar que ha fet tots els deures a casa seva i que està a l’altura de les circunstàncies, de cara a la Cimera antigihadista de la UE, que es celebrarà dilluns vinent, 13 d’abril, a Barcelona (vegeu sino, aquí).

Per cert, qui mana al país, en absència del president Mas, sino la vice-presidenta Ortega, també d’UDC? La ideologia afí entre UDC i el PP és més que notòria, i s’evidencia en el Parlament europeu, on totes dues formacions van de bracet en el mateix eurogrup. A més, tots sabem com de putes les passa UDC per a explicar-se en la questió sobiranista. Així, sembla que l’Espadaler ha aprofitat el moment per tornar-li la patata calenta a CDC, pels mals tràngols que li fa passar amb el seu flirteig amb ERC.

I amb aquestes, Espadaler aixeca la pilota per a que el ministre de l’interior vingui i remati de bolea i pretengui matar dos pardals d’un tret, associant gihadisme amb independentisme. Ole tú! Ole tú! Ve, de fet, això venint d’un polític del PP, no ens hauria d’extranyar. Doncs a l’era d’Aznar y Mayor Oreja ja es tractava de tornar sinònims a l’estat escanyol els termes terrorisme i nacionalisme. Evidentment, l’intent més barroer d’aquesta operació fou l’11-M. No ens estendrem ara en explicacions.

En qualsevol cas, en Fernández Diaz no ha desaprofitat l’ocasió i ha escombrat cap a casa al titllar d’imprudent l’associació Nous Catalans, de CDC, d’en Colom – independentista de la vella guarda, en la seva tasca per la integració (proselitisme, suposadament) de musulmans, en particular, a casa nostra.

A més de tractar de neutralitzar els efectes mediàtics de Mas als EUA, com be analitza el nostre director en el seu editorial d’avui, jo m’atreviria a insinuar que el Sr Ministre tracta de deixar en un compromís davant d’Europa al president Mas, que certament, dilluns vinent farà d’anfitrió, al Palau de Pedralbes de Barcelona, davant dels Ministres d’Assumptes Exteriors de la UE. O sigui, sota la mirada atenta, sempre cauta i sorneguera, d’en Margallo. Tots plegats, més putes que les gallines, si em permeteu.

Fa temps que em ronda pel cap una metàfora futbolística per poder expressar la cojuntura política que atravessa el “procés” en aquests darrers mesos. Em sembla clar que l’equip independentista s’havia estat treballant uma jugada magistral, elaborada, d’aquelles de tiqui-taca i jogo bonito, on l’esforç col·lectiu dels uns i el talent individual dels altres havien confluït en un gol espectacular que ens posava davant del marcador. Un d’aquells gols suats, on tot l’equip participa i s’entrega. No havia sigut un tanto fácil. In extremis, semblava que no hi arribariem, però superant les faltes i el joc brut de l’adversari, finalment aconseguiem que tot el camp vibrés d’emoció. A més, el món sencer ens estava observant mitjançant la retransmissió en viu de milers de periodistes vinguts de tot arreu per a la cobertura del gran esdeveniment. Parlo del 9N, és clar. No cal que ho digui.

Malgrat tot, després d’un gol tant suat, la fatalitat… Tornavem a tenir la possessió de la pilota. El nostre capità prengué la iniciativa, en una jugada desconcertant, que sorprengué més als propis companys que a l’adversari. Un jugador nou dels rivals, un autèntic desconegut li robà la cartera al nostre líder i, en un contraatac ràpid i fulminant, es plantà cara al gol, per un incomprensible malentès a la defensa i, empatà el marcador. 1 a 1.

(més…)

Rafael Rebello, un brasiler que viu a Barcelona i que tenia una reunió agendada a Alemanya, va desistir d’última hora d’agafar el vol 4U9525 de la companyia Germanwings que feia la ruta Barcelona – Dusseldorf i que s’ha estavellat aquest matí als Alps francesos. La informació ha estat divulgada pel portal de noticies G1 del grup de comunicació GLOBO, el més important del país, i que ha entrevistat Rafael des de Barcelona. Vegeu l’enllaç de la notícia aquí.

Rafael tenia uma reunió de negocis prevista per avui dimarts, 24 a la tarda a Colònia, a 40km de Dusseldorf. Quan consultà la web de la companyia d’aviació alemana per comprar el bitllet, el brasiler s’adonà que el preu havia pujat. Aleshores Rafael es posá en contacte amb la persona amb qui s’havia de reunir i acordaren anticipar la reunió a dilluns 23, quan hi havia um altre vol més bé de preu d’una altra companyia.

Rafael, que és gerent d’exportacions d’una empresa de te, es va assabentar de l’accident al rebre una trucada d’un client que sabia de la reunió que ell faria a Alemanya. “Va dir que volia saber si jo estava viu. No entenia res, i llavors ell m’ha posat al corrent de l’accident. M’ha agafat un tremolor de cames. Encara m’estic tremolant “, há dit a la Globo.

El brasiler diu que el cap de l’empresa on treballa també aniria amb ell a la reunió de dimarts [nota: és probable que aquesta persona sigui catalana, o bé resident a Catalunya]. “La seva dona em va trucar agraint-me per haver canviat el vol”, diu.

Rafael també explica que va escriure un missatge a l’alemany amb qui es reuniria avui, agraint-li per haver acceptat canviar la data de la reunió. “Li he escrit que m’ha salvat la vida”, explica.

Es dona el cas que avui és l’aniversari de la mare de Rafael, i ella està a Barcelona per visitar-lo.

El terrorisme, conegut pels brasilers només a través de les notícies internacionals i que poc crida l’atenció del govern del Brasil, sembla estar més a prop daquest país del que sovint es pensa.

El diari Estado de São Paulo, un dels més importants del Brasil, publicava la notícia exclusiva (en la seva versió impressa) de que el govern ha detectat reclutament de joves per part d’Estat Islàmic. Informes fets pels serveis d’intel·ligència constaten que el grup extremista intenta cooptar “llops solitaris” de cara a futurs atacs durant els Jocs Olímpics 2016, a Rio de Janeiro.

(més…)

Protestes al Brasil criden “Fora Dilma” i demanen mesures concretes contra la corrupció

Les critiques en contra del govern de la presidenta Dilma Rousseff i les demandes per la lluita contra la corrupció, que inicialment només es produïen a les xarxes socials, es va convertir en dures protestes al Brasil aquest diumenge passat. Més d’un milió i mig de persones, vestint samarretes grogues i verdes, ompliren els carrers de ciutats per tot el país cridant “Fora Dilma”. Brasilers a Nova York, Lisboa i Paris també s’han manifestat davant de les respectives ambaixades, fent-ser ressò de l’estat d’ànim dominant.

(més…)

L’escàndol polític més impressionant del període democràtic brasiler ha tingut aquest divendres un nou capítol explosiu que ha convulsionat tot el país. Un any després de les primeres detencions en una investigació sobre blanqueig de diners i desviació de fons públics de la Petrobras – empresa petrolera estatal – ara s’ha divulgat una llista amb els noms de 54 polítics, suposats beneficiaris de l’esquema de corrupció. D’aquesta llista, 49 polítics seran investigats, entre els quals hi ha 12 senadors de la República i 21 diputats federals de 5 partits, gairebé tots de la coalició que dona suport a la presidenta Dilma Rousseff.

Entre els investigats hi ha el president del Senat i el president de la Cambra dels Diputats, ambdós del PMDB, partit al·liat de Dilma. Aquest dissabte l’escàndol ha ocupat les portades de tots els diaris del país, que estamparen les fotos amb els noms de tots els involucrats en l’escàndol i detallaren extensament els pressumtes fets amb què se’ls relaciona.

(més…)

Hem sabut que Montcada Transparència està preparant una xerrada per a fer balanç i detallar el seu treball de pressió per a que la vida pública a Montcada i Reixac esdevingui més dinàmica i oberta. Es tracta d’un grup de treball assembleari, apartidista i que vol promoure la cultura de la transparència, la participació i el debat públic en aquest municipi del Vallès Occidental. El col·lectiu creà un blog per a que ciutadans i entitats sapiguen més sobre el tema i puguin adherirse a un manifest per a alliberar els pressupostos municipals, reclamant el dret a poder disposar-ne en format electronic gratuit, complert i treballable (obert).

La xerrada es realitzarà el proper 20 de febrer, a les 19h, al Casal popular El Brot (Ctra. Vella 52) i comptarà amb la participació de membres del OCM Sabadell. De fet, una de les estratègies inmediates de Montada Transparència és constituir-se properament en un OCM.

OBSERVATORIS CIUTADANS MUNICIPALS (OCM)

Els Observatoris Ciutadans Municipals (OCM) són un instrument prometedor de control extern de les institucions polítiques. Es tracta d’una iniciativa molt recent, creada des de i per a la ciutadania, que mira de treure el màxim rendiment al dret de presentar instàncies als poders públics, amb vista a pressionar als ajuntaments per més transparència i millor rendició de comptes.

(més…)

Repliquem l’apunt del blog Patufets al Món sobre les primeres passes que la Generalitat de Catalunya està fent per a planejar la realització de colònies d’estiu per infants i joves catalans residents a l’exterior per a que puguin aprendre el català. La cosa és que la Generalitat vol saber la demanda realment existent, pel que demana un feed-back de les famílies interessades fins al 16 de març del 2015.

(més…)

Avui que tant ens hem fet tant ressò dels premis Gaudí, aprofitem per rememorar la carrera pionera d’un cineasta català al Brasil, fa tot just poc més d’un segle. Es tracta de Ramon de Baños, nascut a Barcelona al 1890 i que defallí a la mateixa ciutat comtal al 1980. Baños, que  fou director, guionista, operador de càmera, fotògraf, creador d’efectes especials i pioner del cinema català, juntament amb el seu germà Ricard de Baños (1882-1939), aconseguí rodar algunes de les produccions espanyoles més importants del cinema mut.

Gràcies a l’èxit d’aquests primers documentals, el 1911 fou cridat a treballar al Brasil, contractat per un important empresari que li encarregà tot un seguit de films industrials i turístics. L’article publicat per la professora Palmira González López, a la Revista del Departament d’Història de l’Art de l’UAB, al 1986, explica l’aventura del Brasil. El cineasta tingué una forta activitat cinematogràfica a la ciutat amazònica de Belém do Pará, on hi visqué entre el 1911 i el 1913 i deixà una forta empremta amb el seu treball pioner. Podeu baixar-vos el pdf a la web raco.cat o aquí mateix: (més…)

A l’espai VilaWeb d’avui ha parlat l’escriptor Enric Larreula, aprofitant l’avinentesa de la reedició de la seva novel·la de ficció “Terres Verges”, que tracta sobre les desventures d’una família anarquista al sud del Brasil, al primer terç del segle XX (vegeu l’entrevista de Vilaweb). Avui precisament, però, hem pogut saber que altres catalans, menys revolucionaris però més inovadors, han tingut millor fortuna al mateix indret. I és que l’Estat de Santa Catarina (equivalent a una Comunitat Autònoma), de la mateixa regió del Brasil, ha establert un acord de cooperació amb la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT).

(més…)

Aquest dimarts dia 27 Enric Larreula parlarà a l’Espai VilaWeb del seu llibre ‘Terres verges‘. L’acte és públic, obert a tothom i començarà a les 19.30.

“Pot existir Catalunya lluny de Catalunya?”

‘Terres verges’ explica la història d’una família de Barcelona que durant el cop d’estat de Primo de Rivera el 1923 decideix fugir al Brasil a fundar una Nova Catalunya. A través de la mirada del fill petit, Terres verges viu la utopia de construir una Catalunya fora de l’opressió de l’estat i fundada a partir de bases anarquistes i internacionalistes. Però l’arribada d’Azaña a la presidència de la República espanyola el febrer de 1936 i les dificultats per tirar endavant aquesta aventura al Brasil, decideix fer tornar la família a Catalunya. Una decisió cabdal i difícil en un moment convuls a Espanya on en qualsevol moment, la història pot tornar-se en contra una altra vegada.

(més…)

Hem pogut saber per la premsa oficial que Espanya va estar representada només pel seu ambaixador en la cerimònia de possessió del segon mandat de Dilma Rousseff a la presidència del Brasil. Doncs en la data de l’esdeveniment, dia 1 de gener, totes les autoritats espanyoles havien programat vacances nadalenques.

La  cosa no trascendiria, segurament, si no fos perquè aquesta ha sigut la delegació espanyola de nivell més baix en la possessió d’un president iberoamericà en els últims anys, tot i tractar-se d’un gegant com el Brasil. En un irònic article d’opinió publicat ahir (El acento), El País es lamentava de l’error diplomàtic que suposa l’episodi, donada la “vocació iberoamericana” d’Espanya en l’escenari geopolític. Deia el subtítol “Lamentable infrarrepresentación de España en la toma de posesión de Dilma Roussef” [amb una f (sic)], una mena d’error que hom no pot permetre’s, donats els temps de crisi que corren (sic sic!).

Segons notícia apareguda al passat 30 de desembre en l’edició web per al Brasil d’aquest diari, fonts de la Moncloa justificaren l’inusual menyspreu diplomàtic amb el fet que la cerimonia ocorregué en una data inoportuna, i en el fet que es tractés d’una re-elecció en lloc d’un primer mandat. En la traducció lliure (del portuguès) llegim:

(més…)