Del BrasiL al RavaL

El cacic Marcos Xukuru, lider de la tribu Xucuru, que viu a Pernambuco, estat del Nordeste del Brasil, va rebre el passat 3 de setembre la Medalla Leão do Norte, mèrit Drets Humans Herbert de Souza. El premi fou lliurat per l’Assemblea Legislativa de Pernambuco, en reconeixement a la seva trajectòria en defensa dels drets dels pobles indígenes. Es dona el cas que Marcos Xucuru és fillol de l’antic bisbe de l’Araguaia, el català Pere Casaldàliga. Segons ens ha explicat Marcos, Casaldàliga l’apadrinà als anys 90, en suport a la lluita contra els fazendeiros que ocupaven el territori Xukuru i assassinaren el seu pare, el cacic Xicão, que lluitava per la devolució de l’área histórica de la tribu.

“Casaldàliga era molt amic del meu pare i després del seu assassinat, em va trucar i em va dir que estaria al meu costat en la lluita per la recuperació de les terres del meu poble i per a restablir la pau,” va dir el líder indígena, tot lluint el cridaner “cocar” (barret de plomes indígena) què li regalà Casaldàliga, que viu al Brasil desde 1968.

El religiós s’ha destacat per defensar, entre altres causes, els drets indígenes al Brasil, incloent-hi la recuperació de les terres Marãiwatsédé (Mato Grosso), que els fazendeiros havien pres dels indis Xavante el 1960. En uns dels moments més difícils de la vida de Marcos, quan el poble Xucuru sofria un procés de criminalització per para de la justicia federal, Casaldàliga fins i tot estigué a Recife (capital de Pernambuco), on es celebrava el judici, per mostrar tota la seva solidaritat amb la causa indígena.

La medalla rebuda pel cap Xukuru és lliurada anualment pel poder legislatiu de Pernambuco a la persona i/o entitat que es destaca  en la defensa dels drets humans. Marcos Xukuru es tornà conegut internacionalment per denunciar la violació dels drets del seu poble i d’altres grups indígenes que viuen al Brasil. Al 2007 fou convidat a donar conferències sobre el tema en diversos països europeus. En l’ocasió, divulgà la seva causa també a a Barcelona, quan s’allotjà a la casa dels parents de Casaldàliga.

Els Xukurus lluitaren durant més de dues dècades per la demarcació del territori de la tribu, la serra d’Ororuba, que es troba al terme municipal de Pesqueira a l’interior de Pernambuco. Per obtenir el retorn de la terra hagueren d’enfrentar la ira dels fazendeiros que l’ocupaven, produint-se successives temptatives d’homicidis i assassinats d’indígenes. Des del 1992, quatre morts han estat atribuïdes a represàlies dels fazendeiros, entre les quals, la del fiscal que cuidava del procés de demarcació de terres i la del cacic Xicão, pare de Marcos, mort al 20 de maig de 1998.

Després del magnicidi indígena, el poble Xucuru escollí Marcos per a liderar la tribu. Finalment, la terra demarcada fou formalment homologada al 2001. Però tant Marcos com la seva mare, Maria de Araújo Zenilda, indicada per al Premi Nobel de la Pau, al 2002, varen començar a rebre amenaces de mort, el que portà a la Comissió de Drets Humans Interamericana a demanar al govern del Brasil (a l’octubre del 2002 ) que prengués cartes en l’assumpte per protegir-los, i encara avui han d’anar acompanyats amb guàrdies de seguretat. Malgrat aquestes mesures, el febrer de 2003, Marcos fou víctima d’una emboscada, en la qual però, moriren dos joves de la tribu.

Marcos Xukuru també ha estat dues vegades, a la Organització dels Estats Americans (OEA) denunciant els processos de violació dels drets humans contra els pobles indígenes. Avui en dia, el líder indígena es destaca a Pernambuco com un lluitador a la recerca de la pau i la convivència, i com un gestor que busca aconseguir, davant dels governs municipal, regional i federal, millores en àrees com la salut, educació i infraestructura per als més de 11 mil indígenes que viuen al territori recuperat per la tribu.