Del BrasiL al RavaL

Bloc d'en Gerard Viader i la Taíza Brito

Commoció nacional al Brasil per la mort d’un líder polític (2)

Deixa un comentari

Una setmana després de l’accident aeri que manllevà la vida de l’Eduardo Campos – candidat a la Presidència de la República pel Partit Socialista Brasiler (PSB), i altres sis tripulants, ha aparegut una gravació inédita on es veu per primer cop l’avioneta caient en picat, passant ben aprop d’un edifici amb molts pisos. Si la nau hagués topat amb l’edifici, el nombre de victimes a hores d’ara seria molt superior. Les imatges foren enregistrades per una càmera de vigilància instal·lada al barri on ocorregué el sinistre, a la ciutat de Santos (São Paulo). Val a dir que en les imatges no s’hi veuen flames en l’avioneta quan cau, contradient alguns testimonis, pel que perd força la hipòtesi d’una explosió a l’aire i, per tant, d’un atemptat. El retard en la divulgació d’aquestes imatges es deu a que la càmera en questió estava amb l’hora desfasada, el que dificultà la localització de les imatges del moment exacte de l’accident.

aviao

Les despulles de quatre de les set víctimes mortals arribaren a Recife dissabte a la nit i molts ciutadans sortiren al carrer per a retre’ls homenatge, en una llarga processó nocturna de vehicles. Al llarg de tot el diumenge, prop de 150 mil persones formaren cues quilomètriques sota un sol escaldant per assistir a la vetlla davant de la seu del govern. Al matí, fou realitzada una missa campal pel bisbe de Recife i Olinda i per la tarda, recitals de poesies i cançons d’homentage als difunts amainaren la jornada de dol. Molt recomanable el següent vídeo: Poesia de despedida de Eduardo Campos por Antonio Marinho. Ben entrat el capvespre, una gentada acompanyà l’enterrament de l’ex-governador de Pernambuco, que fou sepultat al costat del seu avi, Miguel Arraes, el mític dirigent d’esquerres que també fou governador de l’Estat i coincidentment defallí en un 13 d’agost, ara fa nou anys.

images2

Missatges de condolències han arribat aquests dies de tot arreu a la vídua de Campos i els seus cinc fills: desde l’MST fins a la Casa Blanca, el que és una mostra de l’ampli ventall de simpaties i aliances que l’ex-estadista de perfil “bussines friendly” i d’ideologia “desenvolvimentista” despertava. De fet, el tarannà agregador de Campos és una herència directa del seu avi, que als anys 60 reunia en una mateixa taula a grans terratinents i camperols de la canya de sucre, aconseguint importants acords al camp en benefici dels més desfavorits.

 NOU ESCENARI ELECTORAL

Mentrestant, l’escenari electoral al Brasil ha fet un tomb arran de la mort de Campos. Doncs la seva candidata a la vice-presidència, la Marina  Silva, ha acceptat encapçalar la candidatura del PSB i els primers sondetjos, fets per l’Institut Datafolha, ja li donen un rendiment electoral molt superior (21%) al que fins ara Campos venia aconseguint (9%). D’aquesta forma, la candidatura del PSB passaria de la tercera posició, a la segona, amb un empat tècnic amb l’Aécio Neves (20%), candidat pel PSDB. Dilma Rousseff, actual presidenta del Brasil, i candidata a la reelecció pel PT, continuaria en primera posició (36%).

datafolha_pres-592x304

Com explicavem en aquest apunt anterior, Marina Silva es troba circunstancialment al PSB, al no reeixir a temps de formar un nou partit, A Rede Sustentabilidade (la xarxa sostenibilitat), degut a les dificultats per a reunir i homologar les 500 mil assignatures que li exigia la justícia electoral. Les males llèngües atribuïen aquell fracàs a una argúcia governamental, que hauria emprat la burocràcia dels registres notarials per a no reconeixer moltes de les assignatures presentades per avalar el partit de Marina i així boicotar la seva candidatura.

Però ara, per una carambola del destí, Marina torna a aparèixer com a candidata i promet amargar l’existència a Dilma Rousseff. Doncs, amb aquest nou escenari, la reelecció de l’actual presidenta es torna molt més complicat, si més no, a la primera volta. Doncs l’important rebuig a la figura de Dilma (sense la popularitat anterior de Lula), tornen més incert que venci els comicis en el mata-mata de la segona volta, que es fa només entre dos candidats. Segons Datafolha, en uns segona volta, hi hauria empat tècnic entre Marina (47%) i Dilma (43%), encara dins del marge d’error, de +/-2%.

 IRONIES DEL DESTÍ

Eduardo Campos, que buscava fa temps una oportunitat per a candidatar-se a la presidència de la República, sabia que enguany tindria ben poques possibilitats reals d’elegir-se. El seu propòsit, segons es comenta, era tornar-se conegut arreu del país (de moment, ho era tan sols al Nordeste, com a ex-governador de Pernambuco) i aconseguir la presidència al 2018, quan la Dilma ja no podria tornar a candidatar-se, després d’un segon suposat mandat. L’estratégia, doncs, d’aliar-se amb Marina, buscava aprofitar-se de la popularitat d’aquesta, que ja fou candidata en les dues eleccions anteriors i arreplegà 20 milions de vots en les darreres.

images

Amb la fita de tornar-se conegut, Campos tenia una agenda de campanya molt atapeïda. En l’última setmana, l’avió sinistrat realitzà 17 vols en 12 dies. Per una ironia del destí, Eduardo Campos ara s’ha tornat mundialment famós, però no podrà revertir aquesta popularitat en benefici propi doncs ja no hi és. Si de cas, la seva mort, ademés d’una oportunitat d’or per a Marina, sembla que donarà més ales a la seva nova i inesperada candidatura, en un any, 2014, marcat per l’emoció de la Copa del Món i la commoció pel final tràgic del seu salvador polític.

La nit abans de morir, l’última frase que Campos pronuncià en la seva darrera entrevista televisiva, davant de milions d’espectadors al canal GLOBO, fou: “Não vamos dessistir do Brasil. É aqui onde queremos criar os nossos filhos“. Ara, aquest s’ha convertit en el nou slogan de campanya de la candidatura del PSB, en un tó més emocional que mai. Un element més que engrandeix el mite entorn de la figura de Campos. La seva mort prematura, sense cap mena de dubte, suposa la perdua d’un dels líders polítics més promissors que el Brasil ha vist en els darrers temps.

Aquesta entrada s'ha publicat en Política el 21 d'agost de 2014 per gerardviadersauret