Arxiu d'etiquetes: Independência de Catalunya

Unionistes, les agressions seran sempre vostres!

Cada cop és menys infreqüent l’aparició de notícies informant d’agressions feixistes relacionades amb la reacció unionista al Referèndum d’1-O i la declaració d’Independència del 27-O. Les que es succeïren el mateix divendres (27), entre les quals, la de dos persones al Passeig de Gràcia, quelcom reverberà dins el meu món interior. I és que justament fa més de vint anys jo mateix vaig patir en la pròpia carn l’odi dels intolerants en aquella mateixa via. Avui, al saber de l’agressió unionista d’un home a  Mataró, després de negar-se a dir “Viva España!” no m’he pogut estar de passar els records pel sedàs del teclat i donar-los a conèixer a qui estigui disposat a llegir.

Era al març del 94. En aquella Barcelona post-olímpica que s’havia obert a la modernitat, un grup de joves de Ciutat Vella i de Sants havíem sortit un divendres de festa a la Plaça del Sol. Cap a les tres de la nit tornàvem tranquil·lament cap a casa caminant pel Passeig de Gràcia. De sobte vam veure com un parell de joves ens cridaven des de l’altra vorera. No enteníem res. Van atravessar el carrer i es dirigiren cap a nosaltres. Primer es van començar a fotre amb un amic meu perquè tenia els pantalons de colors, “son demasiado hippies”, deia un.

Continua llegint

It´s not Charneguia, it´s Catalonia*: sobre violència policial, adoctrinament i immersió lingüística

Durant el referèndum de l’1 d’Octubre a Catalunya, la policia espanyola entrà violentament en diversos col·legis electorals per requisar les urnes, ocasionant més d’un miler de ferits de diversa consideració entre la població allà concentrada, així com diversos desperfectes materials en els recintes escolars. La sang, la cridòria, les empentes i els cops de porra, els vidres trencats i les portes esbotzades escenificaven un horror i una brutalitat que costaran molt de pair i quedaran registrades per sempre, no només en els cossos i la retina dels presents i directament afectats, sino també en la memòria colectiva del conjunt de la societat catalana.

Després, la escopinada a la cara: la ultratjant justificació governamental de l’ús proporcional de la força i la denúncia de la disseminació deliberada d’imatges falses per a exagerar el relat del vandalisme policial. Acostumats com estan a creure’s les seves pròpies mentides, no han dubtat a esbombar-les a tort i a dret, per tal de contrarrestar la deplorable imatge d’estat autoritari, com bé definí en Pep Guardiola mesos enrere, que Espanya no ha parat de donar d’ençà del 9-S, quan la Guàrdia Civil entrà per ordre judicial a la redacció del setmanari El Vallenc, a la cerca de preparatius per al Referèndum.

Continua llegint

Cinc visions de Catalunya desde l’altra banda de l’oceà (2ª part)

Prosseguim amb la divulgació de fragments de textes escrits per alumnes de l’Associació Cultural Catalonia, dedicada a l’ensenyament del català a São Paulo, Brasil.

Aquests textes són valuosos en la mesura que expressen els atractius que la nostra llengua, cultura i societat exerceixen sobre el públic brasiler. I, valoritzant-los, valoritzem a qui s’ha pres la molèstia de descobrir i aprendre el nostre univers cultural i lingüístic desde l’altra banda de l’oceà.

Els fragments pretenen ser un tast de les redaccions originals, que les trobareu disponibles en els enllaços corresponents del BLOG de l’Associação Cultural Catalonia, a qui agraïm la gentilesa en poder establir aquesta col·laboració.

CATALUNYA per Carlos Henrique Xavier Endo

Continua llegint