Pau Comes

Diu en Quim Monzó que una vegada va demanar "un gin-tonic" en un bar, i el cambrer li va respondre "si me hablas en catalán no te entiendo". Malauradament, no és un cas aïllat, com ens recorda l’autora del bloc Registres Particulars. De fet, força gent s’ha trobat que en un bar de Barcelona (a Vic, per sort, és una altra cosa…), el cambrer sembla incapaç d’entendre què és un tallat, i ens vol obligar a canviar d’idioma. (segueix…)

Molta gent, de primer, se sent malament, pensa que "pobre noi, que no sap parlar català, a mi no em costa gens canviar, li ho tornaré a demanar en castellà". I és que prop de tres segles de violència simbòlica (i de l’altra) no passen en va. Però les coses no són tan senzilles.
Si, per exemple, demanem un tallat, i el mateix cambrer ens diu "mire, si se lava la taza y la cucharilla usted mismo, yo con gusto se lo preparo, pero es que no sé como funciona el lavaplatos, y no tengo tiempo para aprender, ni para lavar todo a mano", oi que no ens aixequem a fer-ho? I no és pas perquè ens costi rentar una tassa…
Al cap i a la fí, amb el preu del tallat, no només paguem els ingredients, sinó també poder prendre’ns-el en un lloc determinat, amb un mobiliari determinat, en una vaixella determinada i, sobretot, que ens atenguin correctament. Per això no val el mateix un tallat a la terrassa, en una taula, a la barra, o en una màquina automàtica. O a casa.
Jo, quan vaig a prendre un tallat, no vaig a discutir de política lingüística amb el cambrer, vaig a prendre un tallat. I si des de l’establiment no em poden atendre correctament, ja sigui perquè els plats estan bruts, la llet caducada, o el cambrer no m’entén, tinc tot el dret del món a denunciar-ho -perquè, entre altres coses, estan incomplint l’Estatut. I a adreçar-me al responsable de l’establiment, no al cambrer, amb qui no he de perdre ni dos segons discutint. Si el responsable no té ningú que em pugui atendre correctament, el meu deure és demanar el full de reclamacions i fer-ho constar per escrit. Insisteixo: no és una qüestió de si volem o no volem parlar en castellà amb el cambrer. També sabem fer-nos el cafè i rentar la tassa, però no anem a un bar per a això.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!