Del BrasiL al RavaL

Bloc d'en Gerard Viader i la Taíza Brito

Autocensura dels lletristes del carnaval de Cadis a favor d’un referèndum a Catalunya

Deixa un comentari

Un autor de comparses del carnaval de Cadis, Miguel Ángel García Argüez, ha reconegut en una recent entrevista a la revista digital The Gaditan que seria impensable cantar en un concurs a favor d’un referèndum a Catalunya, doncs el grup s’enfrentaria a una pitada segura.

El tema ha sortit a mitja entrevista, en una pregunta en què se li demanava que expliqués més detalladament una opinió seva anterior segons la qual el concurs carnavalesc és conservador. García Argüez ha respost llavors referint-se a la censura que les comparses s’autoimposen a l’hora de tractar d’un tema com la proposta de realització d’un referèndum a Catalunya. Segons ell, seria impensable una lletra demanant el referèndum doncs et pots enfrentrar a una pitada del públic.

Textualment, l’entrevistat ha dit: «una cosa tan sensata para una persona con una mínima sensibilidad progresista como el referéndum de Cataluña sería impensable que se cantase en un repertorio. Es algo que muchos pensamos, pero no nos atreveríamos a hacer una letra pidiendo eso porque sabes que te puedes enfrentar a una pitada».

García Argüez és professor universitari, escriptor i músic i als darrers anys també es dedica a ser autor de comparsa. Val a dir que la comparsa, en el Carnaval de Cadis, es tracta d’una agrupació carnavalesca semblant a la chirigota, però més fina. Seria una estilització d’aquesta, buscant una crítica poètica més exigent i no tant un aire paròdic o esperpèntic. El concurs oficial d’agrupacions carnavalesques (COAC) es celebra al Gran Teatre Falla on comparteixen escenari quatre modalitats: coros, chirigotas, cuartetos i comparsas.

De l’opinió de García Argüez se n’ha fet ressò un jove periodista gadità, David de la Cruz,  en el seu article d’opinió Catalanofobia en el Falla (Cádiz Directo.com) on s’ha desfogat de l’ambient anticatalanista que es respira en el Gran Teatre a l’època carnavalesca. Segons de la Cruz, als darrers anys, a mesura que creixia l’independentisme, els atacs contra Catalunya han proliferat en les lletres al Gran Teatre fruit de la moda i de l’aplaudiment fàcil. Donant la raó a García Argüez per la lògica democràtica del referendum i elogiant la seva sinceritat, el periodista es lamentava: «los letristas, en ese afán de arrancar palmas y vítores, reducen el conflicto a la “pela”. O bien sueltan sin tapujos un “carajo pa Cataluña”, en caso que se produjera esta separación y, por motivos que se me escapan, Andalucía se volviera rica, ellos pobre y desearan arrejuntarse».

És d’agrair que tant García Argüez com de la Cruz considerin la proposta política del referèndum català com una solució sensata i de progrés. És d’agrair també la seva honestedat al reconeixer que es tracta de “algo que muchos pensamos, pero no nos atreveríamos a hacer”. El qual, al meu entendre, constata l’espiral de silenci en què la Intel·lectualitat espanyola ha quedat atrapada amb el tema del procés sobiranista. És important que cada cop més els gaditans i els espanyols expressin el seu rebuig cap a les expressions d’intolerància i d’incompreensió vers els altres pobles de l’Estat.

Tot i que el públic del Teatre és jove i de classe popular i treballadora, la recurrència constant a la catalanofòbia evidencia l’espanyolisme més ranci, o el que és el mateix, l’anticatalanisme que ha calat tant a fons, a cops del mall mediàtic de la caverna, en el pòsit ideològic de les classes populars espanyoles.

No està de menys recordar aquí la tesis de l’andalusista Javier Pulido que al 1985 defensava que la catalanofòbia s’havia convertit fatalment en una expressió ideològica de masses de l’espanyolisme. Davant la feblesa d’elements positius d’identificació amb Espanya, el rebuig a Catalunya i tot el que aquesta simbolitza faria d’aglutinador identitari amb l’Estat.

Farien be de prendre bona nota d’aquest treball, escrit en clau marxista ara fa més de 30 anys, aquells que tant defensen un referèndum negociat amb l’Estat com a desllorigador del procés. És una constatació que l’ampli consens pel dret a decidir entre les classes populars catalanes no troba el seu corresponent entre les classes populars arreu de l’Estat. I la clau la trobem precisament aquí.

Val a dir que l’extensa entrevista a Garcia Argüez s’ha publicat el 27 de gener, dos dies després que la premsa es fes ressò de la nova chirigota d’enguany, “La pela es la pela”, que caricaturitza Catalunya, le seva cultura i diversos polítics. En ella s’hi fa una menció especialment punyent a la inmersió lingüística (quasi un malson d’aprendre en català) i tampoc s’està d’insultar a Oriol Junqueras a qui titllen de “bizco” i “capullo”.

Recordant edicions anteriors, al 2013, tot i que va haver un parell de chirigotes catalanofòbiques i una d’elles es situà entre les finalistes al concurs, al final va acabar guanyant una altra comparsa més condescendent i a favor de Catalunya. En aquest altre enllaç al YouTube, també podreu veure un bon tast de pasodobles “defendiendo Andalucia contra los catalanes“ de la temporada 2012.

Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, Societat el 6 de febrer de 2016 per gerardviadersauret

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.