Pau Comes

Independència és llibertat

8 de novembre de 2006
Sense categoria
1 comentari

Perduts per l’estètica?

Deia l’escriptor espanyol Unamuno que als catalans "ens perd l’estètica". Com que des de fora sovint les coses es veuen més clares, és possible que tingués força raó. Això ho dic pels tres últims anys de política catalana, i pel nou Govern que s’està perfilant. (segueix…)

Està vist que sembla que ens preocupi més l’estètica que les coses pràctiques. Molta gent catalanista sincera s’ha esgarrifat en veure que el 128è president de la Generalitat tornarà a ser nascut fora de Catalunya, concretament serà el tercer cop que serà d’origen andalús, com apunta Joan B. Culla. En un post anterior, ja en parlava, juntament amb els possibles escenaris que es podrien donar després de l’1-N.

Cal dir que en la immensa majoria de comentaris sincers (deixo de banda, doncs, els falsos "votants d’Esquerra" que actuen segons les consignes d’en Madí) hi he trobat a faltar arguments que raonin fredament, pragmàticament, el rebuig a Montilla. Ep, que consti que no és el president que jo voldria, i que emocionalment també és dur per a mi. Però jo almenys he intentat sobreposar-me i racionalitzar-ho. Aleshores veus que molta, massa gent, diu que "és espanyolista", tot contraposant-ho a Mas. Seguim amb les aparences, doncs. Es veu que hi ha gent que no només pensa que la dona del Cèsar, a més de ser honrada, ho ha de semblar. No: diria que pensen que ho ha de semblar, encara que no ho sigui (els d’Unió en deuen saber força, d’això).

Que Montilla és espanyolista? Segurament. Que no voldria que ens governés amb majoria absoluta? És clar. Però aquest no és el cas. Montilla podrà aplicar una part del programa del PSC, com abans ho va fer en Maragall. I com ho faria si s’hagués fet la sociovergència amb Mas. Què us penseu, si no?

El problema segueix sent que el nostre president de debò és el llogater de la Moncloa. Mentre depenguem d’Espanya, el poder el tindrà Madrid, així que no té gaire sentit queixar-se d’un Molt Honorable espanyol (fins i tot espanyolsita!) si no es planteja, al mateix temps, la independència -única manera que el nostre president real actual deixi de ser-ho. Malauradament, això només ho vol, de moment, un sol partit, amb poc més del 14% de vots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!