Pau Comes

Independència és llibertat

3 de febrer de 2006
Sense categoria
4 comentaris

La fal·làcia del “bilingüismo enriquecedor”

Ja hi tornem a ser. Com un reflex pavlovià, cada vegada que
els catalans volem una mica de justícia, els espanyols acaben treient el tema
de la llengua. En el "top penques" d’arguments fal·laciosos esgrimits
pels nostres veïns, n’hi ha un de deliciós: el del "bilingüismo
enriquecedor". Segons aquesta curiosíssima teoria, els espanyols ens tenen
enveja perquè nosaltres ens "enriquim" amb dues llengües, mentre
ells, pobrets, s’han de conformar amb una.

Tenint en compte el precedent sagnant dels nostres impostos
-per citar-ne només un-, que demostra que quan tenim una cosa que els interessa
ja se l’agafen sense demanar-nos permís, no s’entén que faci tres segles que
nosaltres "gaudim" de dues llengües i ells no. Si a sobre resulta que
parlar una o més llengües no és una característica física immutable -en
principi- com ser alt, o tenir els cabells foscos, sinó que depèn, en última
instància, de la pròpia voluntat, cal arribar a la conclusió que si el bilingüisme
fos tan enriquidor com ens volen vendre, els espanyols serien quatrilingües.

  1. I la degradació i marginació de l’ús de la llengua pròpia un altra.

    La frasse bíblica “no és pot servir a dos amos a la vegada”.

    Aplicada a la pràctica de la llengua en “un poble no pot fer servir en general i públicament dos llengües a l’hora o acabarà amb el menyspreu d’ús de una.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!