Pau Comes

Independència és llibertat

21 de gener de 2006
Sense categoria
2 comentaris

“Obrir-se al món”…

Acabo de sentir José "Pepín" Blanco, secretari
d’organització del PSOE, donant-nos consells als catalans. Com si els espanyols
en general, i els socialistes en particular, fossin els més indicats per
donar-ne. En fi, resultaria que els nostres mals vénen de "no obrir-nos
prou al món" i de "centrar-nos
massa en les qüestions identitàries"… (continua…)

No sé si l’ínclit càrrec socialista té constància que els
catalans som dels que viatgem més fora de l’Estat Espanyol, que som dels que
tenim una proporció més alta de gent que parla altres llengües, o que liderem,
de llarg, l’activitat exportadora d’aquest estat.

Però potser sí que deu saber -perquè el seu govern hi ha
intervingut directament- que Espanya ens posa tota mena d’obstacles quan intentem
sortir a fora de manera normal, com fan els altres països. Tots tenim al cap un
tal Paniagua brandant un passaport -"español, por supuesto"- per
justificar que els catalans no podem sortir a jugar a hoquei al món. O la
senyora Calvo, ministra d’Educació espanyola (sic!), impedint que la
Marta Cid, la nostra consellera del ram,
parlés en una reunió de la Comissió Europea.
O tots els pals a les rodes per tenir representació exterior que no passi per
Madrid. Per posar només uns pocs exemples.

Per si fos poc, diu que ens preocupem massa per "qüestions
identitàries", concretament amb la insistència en posar el terme
"nació" a l’Estatut. Doncs potser que algú li faci veure que el
principal paperot que diu que els catalans estem sotmesos a l’Estat Espanyol és
diu, ni més ni menys, "documento NACIONAL de IDENTIDAD". No volies
identitat? Doncs, dues tasses!

I ja que el Pepín ens vol donar consells sense que els hi
demanem, jo també n’hi donaré un: no cal que s’obri al món -tampoc vull que
faci el ridícul-: només cal que, parlant d’obrir coses, pensi una miqueta abans
d’obrir la boca.

  1. Quan he sentit aquestes declaracions el primer que també m’ha vingut al cap ha sigut la imatge d’en Paniagua amb el passaport.
    Quan mirem d'”obrir-nos al món” com ara demana en Blanco resulta que són ells els primers en impedir-ho.

    Estirant el fil d’això que dius de les llengües i de viatjar a l’estranger, potser en “Pepín” hauria de recordar la ineptitud lingüística (exceptuant la seva llengua) dels darrers presidents espanyols: Felipe González, José María “estamos trabajando en ello” Aznar, i José Luís “yes yes” Zapatero, en contraposició a la gran quantitat d’idiomes que parlen Jordi Pujol o Pasqual Maragal.

    I quan diuen que Catalunya no es pot definir com a nació perquè de nació només n’hi ha una (Espanya), no “s’estan centrant massa en qüestions identitàries” ?

    Quanta paciència és necessària per aguantar-los !

  2. Realment ells si que són oberts i no es preocupen per la identitat. Per això accepten la realitat i deixen que plasmem legalment que sóm una nació. I per això tenen aquesta dèria de pensar que defensar la pròpia identitat i ser obert és incompatible. Això és ser obert de ment. Quan he sentit al José Blanco m’han vingut dos pensaments: que no se si realment no ens entendran mai o si realment es pot ser tant caragirat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!