Pau Comes

Independència és llibertat

22 d'agost de 2005
Sense categoria
16 comentaris

Per què hi haurà un bon estatut?

Malgrat el darrer
degoteig, calculat, de declaracions sobre el futur negre de l’estatut, tinc la
convicció que aquesta tardor sortirà un bon estatut del Parlament de Catalunya.
I això, per diverses raons.

En primer
lloc, la situació de partida. A diferència de la llei del Català del 98, l’Estatut i el nou
finançament s’estan negociant amb el PSC al Govern i CiU a l’oposició. A l’any
98, va sortir una llei aigualida perquè el PSC -a l’oposició- no tenia res a
perdre si no sortia, i perquè en aquelles circumstàncies CiU -al Govern- no
tenia més remei que rebaixar la llei si volia que els socialistes la votessin. És
a dir, estratègia mal plantejada de cara a tenir una llei potent.

Ara, en
canvi, després de 23 anys desesperants, els socialistes estan al poder (raó última
de la seva existència), mentre que els convergents estan a l’oposició. Això té
dues conseqüències fonamentals: per una banda, els socialistes s’hi pensaran
dos i tres cops (o els que facin falta) abans que tombar l’Estatut, si això
significa eleccions anticipades sense garanties de majoria absoluta amb ICV (sense
aquesta majoria absoluta, els responsables de tombar l’Estatut ho tenen més que
negre per fer govern amb Esquerra). I, pel que indiquen les enquestes serioses i
secretes dels partits (no les que publiquen els diaris per crear opinió), els
socialistes no tan sols no capitalitzen l’obra de govern, sinó que mantenen la
tendència a la baixa que ja es va donar el 2003 respecte al 1999. Per això, de
primer, van intentar pressionar Esquerra amb l’amenaça d’eleccions anticipades,
però en vistes que els republicans no s’empassen el farol, ja corren a dir que
si fracassa l’Estatut no és motiu per acabar la legislatura… (vegeu, sense
anar més lluny, les declaracions d’avui d’una de les dues conselleres
socialistes que compten alguna cosa al govern).

L’alternativa
a tombar un Estatut que, en el fons, no volen, seria fer-lo tan aigualit que el
Zapatero el pogués acceptar com un trumfo seu (!). Això és el que van intentar
amb la famosa "compactació" de competències d’última hora, que va
provocar la reacció d’invocar els Drets Històrics per assegurar el blindatge de
les competències. La jugada, en principi, era rodona: aprovar un Estatut en
teoria ambiciós (medalla per al PSC, Maragall i Zapatero), i després laminació
a través de la legislació bàsica de l’Estat, per tal que tot quedés com abans. Com que això es faria
lentament i sense soroll, els protagonistes esmentats s’asseguraven les
reeleccions respectives… Llàstima (per a ells) que les coses no els surten
com estaven planejades.

Per altra
banda, els convergents, fora del govern, no només no tenen per què aigualir
l’Estatut, sinó que, ben al contrari, tenen tot l’interès del món en
augmentar-ne el sostre, tal com estan fent… però sense trencar la corda. Pel
mateix motiu que amb els socialistes, als convergents només els interessaria un
fracàs de l’Estatut si en les eleccions següents no els calgués el suport
d’Esquerra. Un altre cop, les enquestes fiables els situen molt lluny de la
majoria alternativa amb el PP, ja no diguem la majoria absoluta… I no els
ajudaria gens un escenari d’un Estatut tombat pels vots del PP i de CiU, una
força que s’anomena nacionalista, però que en 23 anys no va fer ni un pas per millorar
l’Estatut, sinó que es va assegurar els vots del PP a condició de no tocar ni
l’Estatut ni el finançament. Si ara que es pot fer, el tomben ells, la gent
tindria molts problemes per entendre-ho.

En aquestes
circumstàncies, els socialistes ho tenen més complicat, ja que no comptaven amb
la resistència d’Esquerra. Si ERC s’hagués avingut a les rebaixes fent costat
al PSC-PSOE, aquests es podien permetre tranquil·lament que CiU i PP s’hi
oposessin. Però als republicans, mal que els costi d’entendre als socialistes, no
els interessa una legislatura en concret (i menys si no en són el partit
principal), tant com fer avançar l’autogovern. Per això van incloure la clàusula
del Pacte del Tinell sobre la consulta popular en cas de fracàs de l’Estatut
(clàusula que a can socialista no haguessin posat mai de la vida: un cop que
arriben al poder, renunciar-hi per l’Estatut? Mai!!).

Ara els
socialistes tenen un problema gros. O salven el Govern fent un Estatut com cal,
o salven Zapatero i perden el poder a Catalunya. De moment fan com si optessin
per la segona opció, però els que els coneixen saben que, quan negocien, es
mantenen en les seves posicions fins al final (a veure si cola), però a l’últim
minut baixen del burro. Tal com està passant ara. Només falta el darrer cartutx
del Consultiu, però veient la feblesa d’arguments que gasten contra els Drets
Històrics, per exemple, un s’imagina els nervis que deuen estar passant.

A can
socialista, més d’un està fent càlculs del que li costaria al PSC plantar-se
davant de Zapatero. Certament, deixar-li al president espanyol la patata
calenta de tombar l’Estatut a Madrid no seria gaire ben rebut a Ferraz, però
l’alternativa de tornar a l’oposició per no se sap quants anys no entusiasma
gens als socialistes que ja han tocat cuixa.

En resum,
tindrem un bon Estatut aprovat a Catalunya per 120 diputats. A partir d’aquí,
la pilota al camp espanyol.

  1. ja m’hi apuntava al PSC (és un dir), però t’oblides d’una constant històrica des de la baixada de calçotets d’en Raventós: el PSC és un apèndix del PSOE. Ignorar-ho fa que la teva anàlisi no tingui cap futur.
    El PSC farà el que li manin des de Madrid, com ha fet des de que es negà a entrar en el primer Govern de Pujol. "L’alternativa a tornar a l’oposició" se solventarà amb càrrecs en pagament als serveis prestats a Espanya (Ambaixada a Roma, Ministeri d’Economia, etc.) i, si alguns del PSC(PSOE) es posen pesats, ni això. A Zapatero li pot anar molt bé deixar –més probable: provocar– que els catalans ens barallem (ERC versus CiU) i encara sortir-ne un estatutet pitjor.
    Tal vegada oblides que la catalanofòbia és el principi ideològic que sustenta qualsevol partit espanyol, sigui de dreta, centre o esquerra? Se’n cuiden bé prou uns que es fan passar per catalans i són espanyolistes descarats de recordar-nos-ho cada dia: Montilla, De Madre, Corbacho, Zaragoza, et al.
    Tampoc no oblidis que ERC ha donat les dues presidències, la de Maragall i la de Zapatero; m’agradarà veure com ERC no afirma pas d’ací a poques setmanes que "per tal raó (la que més t’agradi: la governabilitat del Principat de Catalunya, la continuïtat del Govern de progrés, salvar el concepte de l’Espanya "Plural", etc.) ens veiem en la necessitat d’ajornar (o rebaixar, o redactar amb més cura, etc.) el nou estatut".
    La solució a l’enigma és prou senzilla: atès que l’estatut és un cavall de Troia espanyol per a distracció de perifèrics, dediquem-nos a convèncer-nos, els catalans, per assolir la sobirania necessària si ens interessa continuar existint: fem l’estat català.
  2. Encara hi ha una carta que el PSOE no ha tocat, la de fer inversions “generoses” a Catalunya durant un parell d’anys.
    Aquesta és una carta potent, perquè la gent, que és la que vota, és molt burra.
    Així que jo crec que anirà així:
    a) Hi haurà un intercanvi de cromos (drets històrics per finançament o al revés).
    b) L’estatut entrarà a Madrid amb prou temps com perquè s’hagi de resoldre després d’aprovar els pressupostos de Madrid del 2006.
    c) Un cop aprovats els pressupostos per al 2006, es tornarà l’Estatut a Catalunya.
    d) ERC es retirarà del govern i del suport al govern de Madrid.
    e) El PSOE governarà amb minoria amb uns pressupostos per al 2006 prorrogables per al 2007.
    f) El PSC governarà amb minoria, potser amb el recolzament de ICV.
    g) El PSOE començarà a aplicar les partides pressupostàries per a Catalunya amb molta diligència, amb el que semblarà que el nou finançament no és tant necessari.
    h) CiU, mitjançant Unió, ajudarà tant com pugui al govern de Madrid i al govern de Catalunya per quedar-se amb un tros del pastís de les noves inversions.
    i) El Pitjor: La gent a Catalunya refrendarà a les urnes les actuacions del PSC i de CiU davant unes inversions que llavors semblaran suficients.
    j) Tornarem a estar com al 1992, però amb una economia molt més debilitada.

  3. Mai el PSOE acceptara un Estatut ambiciós tinguen com a President de Catalunya un socialista ,la resta d’Espanya son molts vots i el "Café para todos" és el que més els hi convé ,de fet el PSC està manat per gent que pensa en clau espanyolista Montilla, Corbacho, De Madre, Zaragoza ,etc, etc en Maragall el tenen per utilitzar de Cristo Gros.L’unica opció es fer un front nacionalista i buscar la confrontació amb el condicionant que al que mani a Madrid necessiti de suports parlamentaris. Tal i fot PSOE que PP Zapatero que Aznar la idea d’ Espanya es la mateixa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!